Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Contes amb valors: El MÓN DE LA FORMIGA SERAFINA

Catalunya

Data inici: 20/07/2020
Periodicitat: Puntual
Lloc: Catalunya
Data fi: 30/08/2020
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2020/04/Contes-amb-valors.jpg
Foto: Viu La Festa

Ressenya

El món de la formiga Serafina

Ignasi Soler Cabestany

 

Fa molts i molts anys, els homes i els animals s‘entenien quan parlaven, perquè a tots els agradava d‘escoltarse i enraonar quan era el seu torn.

La Serafina, va néixer en un formiguer prop d‘un estany, al costat de la masia de ca l‘Estrach.

 

Els pares de la formiga Serafina, es llevaven molt d‘hora i anaven a buscar menjar. Tornaven molt tard i la formigueta, que era molt petita, els veia un momentet i només amb un ull, ja que l‘altre el tenia molt cansat i se li tancava per culpa de la son. La Serafina, els feia un petó i els deia:

 

Com esteu pares? us ha anat bé el dia? Expliqueume

coses del món de fora del formiguer!

 

Sempre els hi deia fluixet com la remor que fa el vent

al passar entre els arbres.

 

Als pares no els agradava explicar-li coses de fora, ja que, en aquell formiguer, estava prohibit. Si les formigues soldat se n‘assabentaven, castigaven a qui en parlava.

 

Però el pare de la formiga Serafina, sempre tenia una estoneta per explicar-li una història a la seva filla, a cau d‘orella sobre el món de fora, no fos cas que les formigues soldat ho sentissin! La formigueta s‘adormia somniant

amb el dia que ella també podria sortir del formiguer!

 

Quan la Serafina es despertava, els seus pares ja eren a treballar. En aquell formiguer es treballava tres-cents seixanta-cinc dies l‘any, que és el mateix que dir que sempre treballaven.

 

No hi havia ni dilluns, ni dimarts, ni dimecres, ni dijous, ni divendres, ni caps de setmana, ni ponts i… de vacances ni parlar-ne!

 

Sempre era el dia de la Reina, i com que la Reina deia que s‘havia de treballar cada dia, les formigues obreres, treballaven de sol a sol tots els dies.

 

L‘àvia de la Serafina en tenia cura d‘ella i se l‘estimava molt, com tots els avis i àvies del món s‘estimen els seus fills i filles, néts i nétes.

 

Al matí, a trenc d‘alba, l‘àvia la despertava, es rentaven la cara i tot seguit es vestien l‘uniforme de color negre i finalment esmorzaven.

 

Els dies que no tenien res per esmorzar havien d‘anar a l‘escola sense menjar. Això passava poques vegades. L‘àvia tenia una amiga molt velleta, la senyora Dolors que sempre tenia alguna cosa per oferir-li. La velleta Dolors sempre deia a la Serafina:

 

A tu et convé més que a mi menjar!

 

Tot seguit, se li apropava a l‘orella i amb un fil de veu li deia fluixet:

 

Els joves sou el futur, cal que conegueu els vostres drets.

 

La Serafina no entenia res d‘això dels drets. Estava dreta i seia quan li semblava. Potser la vella Dolors es referia a gent que sempre estava dreta, els botiguers per exemple, cal que sàpiguen que també poden seure!

 

Pensava la jove formiga.

 

La Serafina anava a l‘escola de bon matí fins a pràcticament al vespre. A l‘hivern quan sortia de l‘escola i tornava a casa, ja no veia la llum del sol que entrava pel forat del formiguer, per això a ella també li semblava que

treballava com els seus pares, de sol a sol.

 

La Serafina i les seves amigues entraven a l‘escola pel darrera, per una porteta petita i estreta. Per aquella porteta entraven totes les filles de les formigues obreres.

 

Els fills, anaven a una altra escola que ella no sabia on era.

 

Un dia, l‘àvia es va despistar, i va anar pel davant de l‘escola. La Serafina es va quedar estorada, corpresa i garratibada! Va obrir uns ulls com unes taronges: la porta era gran i daurada amb tot de formiguetes molt ben vestides, reien molt i semblava que s‘ho passaven molt bé

jugant al pati amb uns aparells que mai havia vist!

 

Ràpidament, una formiga soldat molt gran i malcarada de males maneres va renyar a l‘àvia. Ella es va disculpar tot fent mitja volta i amb el cap cot va tibar a la Serafina de la mà. Amb pas tremolós van anar cap a la seva

entradeta petita, fosca i trista.

 

La classe de la formiga Serafina era al pis de baix tenia molt poca llum i era freda i humida. Les formiguetes no tenien joguines per jugar, ni llibres per llegir, ni llibretes per aprendre. I ni parlar-ne d‘una xarxa per estar connectats amb formigues d‘altres formiguers!

 

Només tenien un llibre amb quatre pàgines. A cada pàgina hi havia un dibuix amb una fletxa: una fletxa recta, que significa seguir endavant, una fletxa a la dreta, que volia dir anar a la dreta, una fletxa a l‘esquerra que indicava anar a l‘esquerra i finalment una creu que volia dir t‘has equivocat de camí torna enrere.

 

Aquests dibuixos de les fletxes, són els cartells que posen les formigues exploradores quan troben menjar, per indicar a les formigues obreres per on han de pasar per anar a buscar-lo.

 

A la formiga Serafina li semblava molt avorrit i inútil, que cada dia li ensenyessin les mateixes coses. Totes elles per treballar i no per aprendre.

De mica en mica, la Serafina va descobrir que hi havia quatre tipus de formigues i que, entre elles no parlaven mai. Cada classe de formiga sempre anava als mateixos llocs i mai es barrejava amb les altres formigues.

 

El primer grup i més poderós eren les formigues aristòcrates, que sabien llegir, escriure i feien les lleis. La que manava més era la Reina.

 

Les de segona classe, eren les formigues soldat. Tot i que no eren gaire intel·ligents, eren molt forçudes i s‘encarregaven de fer complir les ordres de la Reina i dels aristòcrates dintre del formiguer i, a vegades, feien

la guerra amb formigues d‘altres formiguers.

 

La formiga Serafina els hi tenia molta por, ja que els seus pares li explicaven coses molt terribles de formigues soldat.

 

Les formigues exploradores eren el tercer grup. La seva missió era descobrir on hi havia menjar i posar els cartells indicadors per tal que les obreres el trobessin.

 

Anaven molt ràpid per tot arreu, ja que fora del formiguer hi havia molts perills, i sempre corrien per tal d‘evitar que les cuques i els ocells se les mengessin o bé que les persones les trepitgessin!

 

I, per últim, les formigues obreres eren les encarregades d‘anar a buscar el menjar i portar-lo al formiguer, per a totes les formigues. Es passaven tot el dia traginant grans de blat, ordi, civada, blat de moro, molles de pa i trossos de fulles.

 

Sempre estaven vigilades per les formigues soldat. Si alguna obrera intentava escapar, la buscaven i mai més ningú la tornava a veure al formiguer.

 

Un bon dia la formiga Serafina es va carregar de valor i li va preguntar a la seva mestra, la senyora Hortènsia:

 

Si el món de fora del formiguer és tan gran, com ens ho farem per entendre‟l si solament sabem quatre senyals?

 

La senyora mestra Hortènsia, que així se l‘havia d‘anomenar, es va mirar la formigueta de fit a fit i amb cara de pomes agres li va dir amb veu de tro:

 

No pateixis Serafina, ja hi ha formigues que l‟entenen per tu. Només t‟has de preocupar d‟obeir a les formigues soldat i callar. És l‟únic que hauràs de fer a la vida.

 

En aquell moment va tocar el timbre de l‘esbarjo. Segurament aquell timbre va salvar a la jove formiga d‘un parell de clatellots, ja que la senyora mestra Hortènsia, no suportava que li fessin preguntes.

 

L‘esbarjo era molt avorrit, no tenien cap joguina, només les fulles que queien a terra a la tardor, tot i que es tava prohibit agafar-les. Tot, absolutament tot, era de la formiga Reina i de les formigues aristòcrates.

 

La Serafina i les seves amigues no les podien ni tocar, però, quan la senyora mestra Hortènsia no les veia, jugaven a fer files de fulles. Files tan llargues com les que feien els seus pares i mares per anar a treballar. Al costat de les fulles hi posaven pedres grosses que representaven les formigues soldats i, si feia vent i alguna fulla marxava, agafaven les pedres i les tiraven sobre les fulles fins a que les trencaven. Això, a la formiga Serafina no li agradava, tothom s‘imaginava el que passava, quan alguna

formiga treballadora sortia de la fila.

 

L‘esbarjo era obligatori. Sempre s‘anava al pati tant si feia fred com calor, si nevava o plovia. Sempre, absolutament sempre, anaven al pati. Mentrestant, la señora mestra Hortènsia pujava unes escales i obria una porta que estava tancada amb clau, i quan obria, la Serafina i les seves amigues sentien moltes rialles i olors estranys i molt bons que no sabien de què eren.

 

Això durava un instant ja que la senyora mestra Hortènsia tornava a tancar ràpidament la porta amb clau.

 

Les formigues es quedaven soles, no podien marxar ni escapar-se ja que l‘escola estava envoltada d‘unes parets molt altes amb filferro de punxes a dalt de tot.

 

Un dia que feia molt fred, una amiga de la formiga Serafina, a l‘hora del pati, va demanar a la senyora mestra Hortènsia si es podia quedar dins de l‘escola ja que li feia molt mal el cap i no es trobava bé.

 

La senyora mestra Hortènsia li va dir que no, que ella havia d‘anar al pis de dalt i que no hi havia ni termòme tre ni medicaments per a les filles de les formigues obreres.

 

L‘endemà, l‘amiga de la formiga Serafina no va anar a l‘escola, ni al dia següent ni a l‘altre. Ningú sabia què li havia passat, ni on vivia, ja que estava prohibit estar més de tres formigues en una casa i, és clar, dos pares i un fill ja fan tres formigues. Ningú sabia res dels seus veïns.

 

Els dies, les setmanes, els mesos i els anys van anar passant i, la Serafina es va anar fent gran.

 

Cada vegada hi havia menys menjar i, la jove formiga anava a esmorzar a casa de la vella Dolors més sovint.

 

L‘àvia ja no l‘acompanyava, perquè era molt gran i li feien mal tots els ossos de tant treballar. Però sempre l‘esperava a casa i li feia dos petons i una forta abraçada.

 

La vella Dolors li parlava sovint dels Drets, dels Drets dels Infants, li va explicar a la Serafina que pel sol fet de ser una nena, bé una noia ja, tenia uns drets.

 

I ningún per cap raó ni circumstància els hi podia negar.

 

La vella Dolors li va explicar que els drets de les formigues són iguals que els drets de les persones, ja que formigues i persones els van redactar juntes quan encara s‘entenien.

 

 

Els Drets dels Infants i de les formigues tracten sobre diferents punts: de no discriminar, de la identitat, de la separació dels pares, de la reunificació familiar, de la participació, de la llibertat d‘expressió, de la llibertat d‘associació, de la protecció de la vida privada, de l‘accés a una informació adequada, de la protecció contra els abusos, de l‘ajut als infants amb discapacitat, de la salut i serveis mèdics, del nivell de vida, del desenvolupament, de l‘ajut a les minories, del dret al lleure i a la cultura, del treball i de l‘educació.

 

La cara de la formiga Serafina va anar canviant, es va adonar que vivia en un formiguer on no hi havia cap dret!

 

La vella Dolors li va dir a la jove formiga que no expliqués a ningú les seves converses, ja que si les formigues soldat ho sabessin se les emportarien i les engarjolarien.

 

La Serafina va guardar el secret durant molt de temps, mentre aprenia i entenia tots els Drets dels Infants.

 

La vella Dolors, d‘amagat, li va ensenyar a llegir i escriure, perquè, quan la Dolors era jove, en aquest formiguer, les coses eren molt diferents! Li va explicar, que abans no hi havia les formigues aristòcrates i, que l‘àvia

de la Reina actual, era molt bona amb totes les formigues i tothom se l‘estimava molt. En aquell temps totes les formigues tenien drets i deures.

 

Fins i tot les terribles formigues soldat eren les encarregades d‘ajudar i protegir a les obreres!

 

I no com ara que el que feien era perseguirles i castigar-les si no feien el que la Reina manava.

 

La velleta Dolors tenia un llibre, una agenda podríem dir. Li havia donat la seva mare, amb el compromís de que continués escrivint-hi la història del formiguer.

 

Quan la formiga Serafina ja va saber llegir i escriure, li deixava a estones perquè el llegís. De quantes coses es va assabentar la jove formiga!

 

Un bon dia, la velleta Dolors, es va posar molt malalta i veia que les forces se li acabaven, li va dir a la Serafina:

 

—Em costa molt d‟escriure i no em recordo gaire de les coses, et vull fer un regal molt especial, t‟entrego aquest llibre que em va donar la meva mare. Te‟l regalo amb el compromís i la responsabilitat de que tu continuïs escrivint la historia del formiguer.

 

La formiga Serafina, li va dir que sí. Que entomaria aquesta responsabilitat amb molta il·lusió i li va donar les gràcies per haver pensat en ella. Es van fer una forta abraçada. Les llàgrimes van rodolar galtes avall.

 

Tots sabem, que guardar un secret costa molt. Doncs bé, a la formiga Serafina, també li costava. Va guardar el secret durant molt i molt de temps, però un dia a l‘hora de l‘esbarjo quan la senyora mestra Hortènsia va pujar per les escales i va desaparèixer darrera d‘aquella porta que desprenia rialles i agradables olors, la formigueta va reunir a totes les seves amigues i els hi va parlar dels Drets dels Infants.

 

I, això un dia rere l‘altre.

 

Totes estaven molt contentes de saber-ho, però no es podien arribar a creure que no tinguessin ni un sol dret.

 

De mica en mica la sorpresa es va anar convertint en indignació.

 

Les amigues de la Serafina ho anaven explicant a les altres formigues. Cada dia, a l‘hora d‘esbarjo, totes les formigues en parlaven i debatien sobre la seva situació i què podien fer per millorar-la.

 

Un bon dia, la senyora mestra Hortènsia va dir a les joves formigues:

 

Demà, quan feu les files com cada matí, us vindrà a saludar la Reina per desitjar-vos sort en la vostra nova etapa de formigues obreres. Deixareu l‟escola per anar a buscar menjar fora del formiguer. Després desfilareu

davant de la Reina. Espero que ningú surti de la fila, va dir la senyora mestra Hortènsia tot rient.

 

La formiga Serafina i totes les altres formigues van escoltar amb molta atenció. L‘endemà…

 

Centenars de joves formigues van formar davant de la Reina i dels aristòcrates. La Reina va fer el discurs. Tot seguit alguns aristòcrates van dir meravelles de la reina i, finalment, abans de començar a desfilar, la senyora mestra Hortènsia, dirigint-se a les joves formigues els va demanar

un fort aplaudiment.

 

Va començar la desfilada i, la formiga Serafina i la gran munió de joves formigues, enlloc de cantar les cançons que els havia ensenyat la senyora mestre Hortènsia deien i explicaven els Drets dels Infants mentre marcaven

el pas.

 

Al final de la desfilada, la formiga Serafina, escollida democràticament per les seves companyes en una votación a l‘hora d‘esbarjo, va entregar una reflexió sobre paper a la Reina que la podríem resumir en una frase:

 

Aquests Drets ja els teníem en aquest formiguer quan manava la vostra àvia!

 

La Reina es va quedar molt sorpresa. No sabia res de tot allò que li deien les joves formigues. Els aristòcrates vermells de ràbia no van saber què respondre a la Reina que, molt enfadada, va manar a les formigues soldat que engarjolessin a les formigues aristòcrates fins a que es fes el judici per aclarir tot el que passava al formiguer.

 

En aquest moment la formiga Serafina i les seves amigues es van adonar que en el formiguer havia començat una revolució.

 

Tot això, us ho he pogut explicar perquè l‘avi, de l‘avi, del meu besavi, era el masover de ca l‘Estrach que, un bon dia, va conèixer la reina d‘un formiguer, es deia Serafina, tot i que ella es feia dir presidenta Serafina, ja que havia estat escollida pel poble en un referèndum lliure avalat per observadors d‘altres formiguers.

 

 

 


Recomanacions

Editat per  Ceesc

Contes amb valors

El text de l’activitat no està editat per Viulafesta.cat.   

Les imatges publicades són cedides per tercers. Si es veu afectat, ens pot demanar la retirada d’aquestes.  

Com anar-hi
Booking.com

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR
Si vols saber tota l'oferta festiva i cultural de Catalunya, aquest és el teu canalTelegram
+