Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Seguint els passos de Woody Allen per les Rambles

El Barcelonès

Periodicitat: Puntual
Lloc: de Canaletes s/n
Horari: Tot el dia
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/08/les_rambles-wpcf_680x400.jpg
Foto: Viu La Festa

Ressenya

Seguint els passos de Woody Allen per les Rambles

El primer passeig per la Barcelona del cel·luloide s’inicia a la rambla de Canaletes, que permet endinsar-se en l’atmosfera bulliciosa i cosmopolita del bulevard que ha captivat a cineastes d’arreu del món.

Un dels primers directors de dimensió internacional que es va fixar en les Rambles va ser Michelangelo Antonioni, que va ambientar-hi algunes seqüències del film El reportero, rodat el 1975. La cinta va estar protagonitzada per Jack Nicholson i Maria Schneider, que dos anys abans havia fet el paper de tempestuosa parella de Marlon Brando a El darrer tango a París. En el film, Nicholson fa un breu recorregut captivat per les parades d’ocells, les mateixes que tres anys més tard veurien passar Un hombre llamado Flor de Otoño. Aquesta inoblidable cinta de Pedro Olea estava protagonitzada per José Sacristán en el paper d’un travestí afiliat a l’anarquisme en plens anys vint.

El caràcter desenfadat de les Rambles també va quedar reflectit a Ocaña, retrat intermitent, la primera pel·lícula del barceloní Ventura Pons. El transgressor passeig del pintor Ocaña per una Rambla plena d’espectadors curiosos és una de les escenes més característiques d’aquest film documental, rodat el 1977.

L’any 2002, les Rambles feien novament la seva aparició a les pantalles a Una casa de locos, comèdia protagonitzada, entre d’altres, per Audrey Tatou, l’inoblidable protagonista d’Amélie. La trama narrava la vida de diversos estudiants que viuen amb una beca Erasmus a Barcelona. En el film, els protagonistes apareixen passejant per les Rambles, a prop del palau Moja, un edifici erigit en el segle XVIII sobre l’antiga torre i muralla de Portaferrissa.

Scarlett Johansson va fer la seva aparició en aquest passeig en una de les escenes de Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen. El film del director novaiorquès, rodat el 2007 i amb abundants localitzacions a la ciutat, va utilitzar un tram de les Rambles, al davant del mercat de la Boqueria, on es va habilitar una parada mixta de flors i ocells que, en la ficció, reclamava la curiositat de l’actriu. Aquest mercat, d’un colorisme bigarrat i una història que es remunta al segle XIII, també va tenir la seva presència a la gran pantalla a través de Nudos. Aquesta pel·lícula, rodada el 2002, va estar protagonitzada per Héctor Alterio, Goya Toledo, Santi Millán i Charo López, que regentava una peixateria del mercat.

Dos anys més tard, Santi Millán va tornar al mercat a Amor idiota, una pel·lícula de Ventura Pons on compartia repartiment amb Cayetana Guillén-Cuervo.

Novament en ruta, caldrà fer una breu incursió al carrer Hospital, on hi ha el teatre Romea, un dels principals escenaris catalans, amb una programació dedicada al teatre més innovador. La fundació de la sala es remunta a l’any 1863, quan va néixer per oferir espectacles dramàtics a la petita burgesia i a les classes populars. Des d’aleshores, el seu escenari l’han freqüentat grans actors i actrius que també han actuat davant de les càmeres. En els darrers anys, el Romea ha estat testimoni del talent d’actors com Lluís Homar, Marisa Paredes o Josep Maria Pou, aquest últim en el paper d’un dels grans mites del setè art, Orson Welles.

Tornant a les Rambles, ens podem apropar a una altra de les grans sales de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, consagrat especialment a l’òpera, encara que també programa altres tipus d’actuacions musicals. La seva fundació data de mitjans del segle XIX i, en la seva llarga història, ha mantingut una fisonomia que es caracteritza per l’elegància i la sumptuositat de la seva decoració, en consonància amb el gust de la burgesia de l’època. L’incendi que va arrasar el teatre el 1994 va obligar a una reconstrucció de la sala, l’escenari, el pati de butaques i alguns dels salons que integren l’edifici, encara que també va permetre modernitzar les instal·lacions, incorporant les últimes tècniques d’il·luminació i so. En els darrers anys, la programació clàssica s’ha enriquit amb altres espectacles, com sessions de cinema en les que es projecten algunes de les òperes filmades en el propi teatre. També ofereix actuacions musicals de grups de jazz, entre elles la de la banda de Woody Allen, la New Orleans Jazz Band, que va saludar l’arribada de l’any 2008 sobre aquest escenari.

La bellesa del teatre l’ha convertit també en una peça cobejada en diferents rodatges. Entre ells destaca La vida de David Gale, dirigida el 2002 pel britànic Alan Parker i protagonitzada per Kevin Spacey, Laura Linney i Kate Winslet. La cinta, un drama que recrea la vida d’un abolicionista de la pena de mort, es desenvolupa en la seva major part en escenaris de Texas (EUA), però inclou algunes escenes rodades a la platea del Liceu i també en altres escenaris propers a les Rambles, com la plaça Reial.

Una inspiració cinematogràfica molt diferent és la que ofereix el popular barri del Raval, que s’estén entre les Rambles i l’avinguda del Paral·lel. És aquí on José Luis Guerín va rodar En construcción, una barreja de ficció i documental que narra el procés de transformació del barri i l’arribada de nous veïns.

El film, rodat l’any 2001 i amb una excel·lent acollida per part de la crítica, estava ambientat en l’entorn del carrer Sant Pau i recull imatges de l’església de Sant Pau del Camp, així com del teatre Apolo, a l’avinguda del Paral·lel.

Dos anys més tard, un dels grans documentalistes catalans, Joaquim Jordà, rodava en els escenaris del Raval la seva pel•lícula De nens, basada en un notori cas de corrupció de menors recollit pels mitjans de comunicació a finals dels noranta.

El barri va tornar a ser protagonista de la mirada cinematogràfica l’any 2006, amb el rodatge de Raval, Raval, un altre llargmetratge documental dirigit per Antoni Verdaguer i centrat en el paisatge humà i multiracial del barri.

Més tard, el laberint de carrers que configuren el barri del Raval va inspirar Biutiful, la darrera pel•lícula d’Alejandro González Iñárritu, protagonitzada per Javier Bardem. El director mexicà, bon coneixedor de Barcelona, va elegir diversos escenaris de la ciutat i de localitats del seu entorn, com Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

Es pot tornar a les Rambles pel carrer Nou de la Rambla, on hi ha el palau Güell, realitzar per Gaudí cap a l’any 1880 per encàrrec d’Eusebi Güell, ric industrial tèxtil que es va convertir en un dels principals valedors del genial arquitecte. L’edifici, que duu el segell inconfusible de Gaudí, ha estat objecte d’una recent restauració.

Aquest edifici apareix de manera fugaç a la cinta cinematogràfica Tardes de Gaudí, dirigida per Susan Seidelman l’any 2001, amb un repartiment que inclou a Lily Taylor i Juliette Lewis. La comèdia, amb guió de Joaquín Oristrell, ret homenatge a l’arquitecte amb nombroses escenes rodades en algunes de les seves obres més emblemàtiques.

Per altra banda, una de les escenes de la pel•lícula transcorre a les terrasses de la plaça Reial, espai que s’obre en un costat de les Rambles i l’atmosfera de vitalitat mediterrània del qual ha rebut l’homenatge d’innombrables cineastes. Una casa de locos començava amb l’arribada del protagonista a Barcelona, carregat amb el seu equipatge i travessant la plaça Reial per tal d’anar cap al seu domicili, al veí carrer Escudellers. També Alejandro Amenábar va ambientar en aquesta plaça, l’any 2003, una breu seqüència de Mar adentro, en la qual intervé Belén Rueda. El perfum, història d’un assassí, la coneguda pel•lícula de Tom Tykwer, també va comptar amb alguns moments de rodatge en aquesta plaça i els seus voltants l’any 2005. Amb ocasió d’aquest film, la plaça es va haver de reconvertir en un escenari del segle XVIII, època en què està ambientada la trama. El protagonista, Grenouille, arriba a una plaça parisenca i es queda captivat per les aromes que l’atrauen des d’una perfumeria.

Durant aquell mateix any i en aquella mateixa localització, es van rodar també algunes de les escenes de Les vides de Cèlia, protagonitzada per Luis Tosar, Aida Folch i Najwa Nimri.

També l’any 2005 es van rodar a la plaça Reial algunes de les escenes de Salvador, de Manuel Huerga, l’emocionant cinta biogràfica sobre el jove Salvador Puig Antich, ajusticiat l’any 1974, en plena decadència del franquisme. L’interessant repartiment de la cinta estava encapçalat per Daniel Brühl, Ingrid Rubio, Leonardo Sbaraglia i Leonor Watling.

El retorn a les Rambles permet recuperar el pols d’aquesta dinàmica via que continua oferint múltiples referències al setè art, amb la presència de Verónica Echegui i la seva amiga a Yo soy la Juani, rodada per Bigas Luna l’any 2006, en la qual apareixen alguns locals del passeig que simulen bars madrilenys.

Un altre director català, Cesc Gay, retria homenatge a aquest bulevard en la seva comèdia A la ciutat, protagonitzada per Eduard Fernández, Mònica López, María Pujalte i Alex Brendemühl, convertits en un grup d’amics les vides dels quals es creuen en el paisatge urbà de Barcelona.


Dificultat

Fàcil

Distància

5000 Km.

Recomanacions

Època: Tot l’any
Mitjà de locomoció: A peu

Seguint els passos de Woody Allen per les Rambles

Com anar-hi
Booking.com

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR
Si vols saber tota l'oferta festiva i cultural de Catalunya, aquest és el teu canalTelegram
+