Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Aitona

http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/aitona-wpcf_570x200.jpg
Foto: Wikipedia
Comarca: Segrià
Ajuntament: Major, 6
Email: ajuntament@ajuntamentaitona.cat
Província: Lleida
Telèfon: 973-794010
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/02/Escut_dAitona-wpcf_120x120.png

Història

Aitona, poble situat a la ribera baixa del Segre, estès per les terrasses fluvials quaternàries; a l’esquerra, fins als turons de la serra Grossa, que anuncien ja les Garrigues, i, a la dreta, fins a l’altiplà que separa les aigües del Segre i del Cinca, anomenat la Llitera.

Una gran part de l’aigua del Segre és desviada per un canal que corre paral·lelament al riu per la seva esquerra i és destinada a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs, situada dins el terme municipal d’Aitona, al barranc de Carratalà. Aquest canal forma diversos pantans com el d’Utxesa o de Secà (dins el terme de Torres de Segre) i el de Burgebut; mitjançant la sèquia dels Plans, part de l’aigua d’aquest canal és utilitzada per a regar els horts de la vora del riu. La part alta del territori situat a la seva dreta, especialment el pla de la Llitera, és regada amb aigua procedent del canal d’Aragó i Catalunya —que, tanmateix, no passa pel terme municipal—, i la part més baixa ho és per la sèquia de Remolins i per la sèquia Major d’Aitona (que pren l’aigua al Segre davant Torres de Segre, i, després de regar part d’aquest terme i dels de Soses i d’Aitona, desaigua al barranc de la vall de Grau). L’agricultura és la principal activitat econòmica; la ramaderia i la indústria —llevat de la producció d’electricitat— són insignificants.

Al secà (3.680 hectàrees) hi són conreats blat, ordi, oliveres i ametllers. A la zona de regadiu (1.149 hectàrees), arròs, arbres fruiters —préssecs, nectarines, albercocs, cireres i peres—, alfals i també cereals (blat i ordi).

La població del municipi, relativament estable, ha tingut tendència a disminuir des del 1950. La vila (2.407 habitants [2010]; 110 metres d’altitud) és assentada al coster i al peu d’un turó, coronat per les restes d’un castell testimoniat ja en època musulmana. Fou conquerida per Ramon Berenguer III de Barcelona, bé que la població musulmana hi subsistí fins a l’expulsió dels moriscs, el 1610 (d’Aitona en foren expulsats 724); la senyoria pertanyia als Montcada).

L’actual església parroquial de Sant Antolí, construïda al final del s XVIII, té una notable façana barroca.

Dins el terme municipal es troben els despoblats i antics termes de Gebut i de Carratalà, a més d’alguns jaciments prehistòrics (del començament de l’edat del ferro), ibèrics (poblat dels Vilans), romans (vil·les dels Filans i dels Plans) i musulmans.


Espais d’interès

  •    Ermita Romànica de  Sant Joan de Carratalà

Gentilici

Aitonencs

Etimologia

Ve de l’àrab Zaytuna , que vol dir oliverar. Una altra versió afirma que prové del llatí Aetosca .

Habitants

2402 hab.

Densitat

35.9 hab./km2

Superfície

66.9 km2

Altitud

110 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR