Besalú

Besalú medieval: Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, al final del segle VIII, una dependència del comtat de Girona. El seu territori no adquirí plena autonomia fins que es produí la reordenació territorial portada a terme per Guifré el Pelós al final del segle IX i es convertí en un comtat independent i separat de la influència gironina.

Pels volts del l’any 1.000, a les acaballes del domini carolingi, el de Besalú era, sense cap dubte, un dels comtats catalans més importants. No era dels més amplis però tenia un territori heterogeni, que anava des de les valls de Camprodon fins a les contrades de Banyoles i Figueres. A vegades pot sorprendre tant pel que fa als seus límits com ala seva configuració: Inclou la conca alta del riu Ter, el límit sudest s’aproxima extremament a la ciutat de Girona, el costat est parteix de sud a nord la plana de l’Empordà.

Al llarg de la seva història el Vallespir i Fenollet també en van formar part. Una clau per entendre el Besalú medieval és valorar de forma adequada el pes que tenia la població de Besalú com a lloc central d’un ampli territori que feia de nexe entre les terres planes properes al litoral, agrícoles i comercials, i les terres altes on predominava la ramaderia.

El mercat de la Vila de Besalú ja surt documentat l’any 1027, amb el pas dels anys el seu pes econòmic esdevingué molt important. Al segle XIV era encara el primer centre comercial de la Garrotxa, al qual acudien pagesos, artesans, comerciants i negociants de tota la zona.

L’aplegament de moltes persones que hi anaven a vendre i, el fet de què una part dels ingressos obtinguts els destinessin a comprar productes manufacturats a la mateixa vila feien prosperar tot tipus de comerços: drapaires, merceries, sabaters, teixidors i fusters entre altres oficis.