Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Camarles

http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Camarles-wpcf_640x200.jpg
Foto: Araceli Merino
Comarca: Baix Ebre
Ajuntament: Afores, S/N
Email: aj.camarles@altanet.org
Província: Tarragona
Telèfon: 977-470007
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Escut_de_Camarles-wpcf_120x120.png

Història

Camarles és un municipi d’antiguitat considerable si tenim en compte les referències arqueològiques aparegudes. Prop de la Torre de Camarles s’hi han trobat restes arqueològiques d’un poblat ibèric i , a la partida del Bordissal, més de cinquanta encensers de terracotta amb la representació femenina de la deesa fenícia Tanit. Està documentat que a mitjans del segle XII, Ramon Berenguer IV, després de la conquesta de Tortosa, va donar la torre o castell de Camarles al cavaller Guillem de Sunyer. Posteriorment, la torre de la Granadella fou lliurada pel mateix Berenguer IV al Bisbe Jofrè, i per extensió, al nou bisbat de Tortosa. Aquests enclavaments militars formaven part de l’alineació de les fortificacions que recorrien l’antiga costa marítima per defensar-se del perill dels pirates i altres malfactors. Camarles fou un port de mar abans de la formació de la plataforma deltaica, de la qual cosa hi ha testimonis en llocs ubicats vora la plataform a continental, les quals encara tenen els seus baixos les anelles que servien per amarrar els vaixells que hi arribaven.

Resta d’Estanit o deessa púnica, trobada a l’excavació entre altres al Bordissal, cala de l’antic port de mar a la desembocadura de l’Ebre, coneguda antigament per “Cala dels antics” on hi havia un gran poblat indígena dedicat al comerç.​

La figura en qüestió, art basat sobre déus, semideus o herois de l’antiguitat fenícia, els que segons diu la pàg. 241 de “Los Grandes Enigmas de las Civilizaciones Antiguas” volum primer de la col.lecció del Cercle d’Amics de la Història, amb la col.laboració de Jean Watelet, Eric Lucien i Pedro José Cascajosa, que per la “interrupció de les importacions detenent les influències gregues i egípcies, mentre que paral.lelament es desenvolupa i adquireix preeminència el cult de Tanit, apareixent les representacions del “signe de Tanit” i el “signe de la ampolla”, els dos d’antiguíssima tradició egea”.​

Aquest últim signe “la ampolla”, em fa pensar considerablement que el topònim indicat als primers mapes antics, es puguessin basar pel signe indicat que forma boca de riu, o d’ampolla, com clarament s’indica tal com dic a la cartografia, no com a població existent d’aquest nom, que a les rodiales habitaven, sinó que després, a través dels segles, pugués adquirir el nom de l’Ampolla.​

Així es sosté que la imatge de Tanit figura com a “esposa de Baad-Hamón”. “Aquesta parella divina va ser especialment adorada pels cartaginesos”, segons l’historiador tortosí Enric Bayerri Bertomeu, els quals ocupaven l’any 217 a.C. la península ibèrica.​

“Dels textos de Livi es desprén que a les goles de l’Ebre hi hagué un port, on canvien molts trirrens. Ptolomeu ens parla de l’Iberi flumen ostia, és a dir, el port del riu Ebre a la desembocadura”.​

La desembocadura de l’Ebre era utilitzada com a part des d’abans del segle IV a.C., segle que es diu que són les restes del Bordissal.


Espais d’interès

  • La Torre de la Granadella
  • La torre de Camarles

Gentilici

Camarlencs

Habitants

3628 hab.

Densitat

144.2 hab./km2

Superfície

25.2 km2

Altitud

13 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR