Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Flaçà

Comarca: Gironès
Ajuntament: Pl. de l'Estació del Carrilet, 1
Email: flaca@ddgi.cat
Província: Girona
Telèfon: 972-488058
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/02/Escut_de_Flaca-wpcf_120x120.png

Història

Els vestigis més antics que es coneixen de Flaçà corresponen a unes troballes arqueològiques que es localitzaren prop de l’actual fàbrica de paper Aconda. Durant la seva construcció, antigament Fàbrica Torras Domènech, es van localitzar diferents fragments de ceràmica romana dels segles II i I a.de C. que actualment es conserven al Servei d’Arqueologia de Girona. Només es van trobar fragments de ceràmica i en canvi no es va trobar cap estructura que fes pensar en un veritable assentament romà. No seria estrany que existissin més hàbitats d’aquesta època però possiblement es deuen trobar en les petites elevacions muntanyoses que envolten el municipi, ja que la plana, on hi ha els camps de conreu i el nucli antic de Flaçà, devia quedar inundada per les constants vingudes d’aigua del riu Ter que es produïen a causa de la falta dels pantans de Sau, Susqueda i Pasteral. Aquest fet queda constatat per les restes arqueològiques d’època romana republicana trobades al veí terme de Sant Joan de Mollet i per una vil·la romana localitzada al municipi de Sant Jordi, prop de veïnat nou de Sobrànigues, ambdós jaciments situats en petites elevacions que no ultrapassen els 50 metres d’alçada.

Després d’aquesta època tenim un buit històric d’entre els segles I i IX d.de C. que només podria ésser resseguit a través d’una intensa tasca d’investigació històrica, documental i arqueològica.

La primera referència escrita que trobem del terme de Flaçà és Flociano i apareix en un document en què el levita Oliva fa una donació de terres al monestir de Santa Maria de la Grassa. Alguns autors daten aquest document del segle IX, però realment cal situar-lo cronològicament a l’any 921, al regnat de Carles el Simple. Una segona referència escrita en què apareix el nom del poble és una Butlla de l’any 1017 del Papa Benet VIII a l’abat Bonfill de Camprodon. En aquesta butlla s’esmenten les propietats del monestir de Sant Pere de Camprodon on hi ha una llista de masos entre els quals es troben els de Flassano, al comtat de Girona. Això ens evidencia que hi havia un conjunt de masos dispersos al que avui seria el terme municipal, i no fóra gens rar que en aquesta època ja existís un nucli de població concentrat al voltant de l’església de Sant Cebrià.

L’església de Sancti Cipriani de Flaciano s’esmenta per primer cop l’any 1209 en la definició i evacuació feta per Arnau de Llers al bisbe Arnau de Creixell de les extorsions que havia comès contra un bon nombre d’esglésies del bisbat. La parròquia també figura en les rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, en la relació del Llibre verd de la seu de Girona, del 1362, i als nomenclàtors diocesans de finals del segle XIV i del segle XVII.


Espais d’interès

  • El nucli antic i els seus carrers
  • Colònia Salvador Torras i Domènech
  • Ermita de Sant Fermí
  • Església de Sant Cebrià
 

Gentilici

Flaçanenc, Flaçanenca

Personatges il·lustres

  • Guillem Ramon de Flaçà
  • Fermí Costa
  • Simó Teixidor
  • Família Vinyals
  • Joan de Palau i Buxó

Habitants

1049 hab.

Densitat

160.6 hab./km2

Superfície

6.5 km2

Altitud

34 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR