Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Horta de Sant Joan

http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Horta_de_sant_Joan-wpcf_680x200.jpg
Foto: Viu La Festa
Comarca: Terra Alta
Ajuntament: Pl. Església, 3
Email: aj.horta@altanet.org
Província: Tarragona
Telèfon: 977-435005
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Escut_dHorta_de_Sant_Joan-wpcf_120x120.png

Història

Causa estranyesa al visitant veure el nom del poble escrit de diferents formes. Tot i que hi ha diverses teories, no es coneix amb exactitud l’origen del nom.

La denominació més antiga que es coneix, usada gairebé sempre des d’èpoques medievals fins pràcticament ben entrat el segle XVIII, és Orta. Principalment en els darrers dos segles comença a generalitzar-se la forma Horta en documents escrits. Picasso, a principis del segle XX, va anomenar el poble Horta d’Ebre, per diferenciar-lo del que aleshores era poble de Barcelona, actualment barri. Finalment l’any 1919, el consistori municipal va afegir el nom del patró, Sant Joan i des de llavors el nom oficial del poble és Horta de Sant Joan.

Tot i que no és el nom oficial, escriure Orta és una forma de recuperar la memòria i la identitat històriques.

L’origen del poble tampoc es coneix amb certesa, però les restes que s’han anat trobant ens parlen de l’establiment d’un poblat iber a la part més alta del poble. Al segle VIII totes aquestes terres van caure sota domini musulmà i posteriorment van ser conquerides pels cristians al segle XII. Alfons el Cast, el 1165, va atorgar la primera carta de població, però no va reeixir i l‘any 1174 el mateix rei va cedir el lloc als templers, que van organitzar una comanda i van reprendre la repoblació mitjançant una nova carta, atorgada l’any 1192. Horta va formar part del Districte de Ribera fins el 1236 en que va esdevenir autònoma.

Sota el domini templer, el 1296 es van redactar els Costums, que contenien la legislació local d’Orta i el seu terme, que en aquells moments comprenia els actuals municipis de Bot, Caseres, Arnes i Prat de Comte. Els Costums d’Orta són molt importants com a aportació al coneixement del dret consuetudinari escrit de Catalunya durant l’època medieval. L’Ordre posseïa a Orta el castell i un extens diumenge amb l’important santuari de Santa Maria dels Àngels, dotat de serveis agropecuaris al voltant de la torre de l’Olivar.

Orta era un dels pobles de l’Ebre que, l’any 1280, cotitzava més en concepte de dècimes, impost de les croades, i que tenia, segons els inventaris, una important cabana ramadera. Jaume I (1208-1276) va estar al castell d’Orta i en va donar constància en el seu Llibre dels feits. El 1317, suprimida l’ordre del Temple, els seus bens van passar a mans de l’ordre militar dels Hospitalers i la comanda d’Orta va quedar sota la jurisdicció del Castellà, fins que va ser extingida el 1851.

Un altre fet històric a destacar va ser l’estada a Orta de les forces de Cabrera, durant la primera guerra carlina (1833-1840), on l’any 1835 tingué lloc al poble un violent combat.

Arribats al segle XX, la Guerra Civil va tenir com a fet més destacat la proximitat de la batalla de l’Ebre, però el nom d’Orta ha estat conegut al món sencer per les teles que van inspirar Picasso i que van ser iniciadores del cubisme.


Espais d’interès

  • Agenda mensual

  • Església parroquial de Sant Joan Baptista
  • Convent de la Mare de Déu dels Àngels
  • Lo Parot
  • El delme

Gentilici

Hortolà, Hortolana

Habitants

1259 hab.

Densitat

10.6 hab./km2

Superfície

119.0 km2

Altitud

542 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR