Ivars d’Urgell

Els orÍgens d’Ivars d’Urgell es remunten al segle VIII, en un moment en què el Principat estava sent envaït pels sarraïns. Els invasors es dispersaren i s’instal·laren per tot el territori, si bè preferentment es quedaren en els llocs reduïts que reunien una caracterí­stica comuna: l’aigua. així­, en aquesta època, els musulmans van fundar tot de pobles que avui dia identifiquem gràcies al seu topònim Àrab, com Alguaire, Alcarràs, Alcoletge, Ivorra, Ivars de Noguera i Ivars d’Urgell. «Ivars» significa «terra d’aigua». L’aigua ès, doncs, la causa primera de l’assentament dels musulmans en el poble d’Ivars, i provenia de la font de Santa Maria, ubicada al Camí­ dels Pouets, tot omplint les basses del poble, que, si bè no n’hi havia prou per convertir al regadiu els camps de la zona, si­ que n’hi havia suficient per a la irrigació l’horta d’Ivars, que abarcava un vast territori. Tambè s’ha apuntat un altre possible motiu de la fundació d’Ivars, i ès la presència del gran estany que, degudes les seves contí­nues dessecacions, proporcionava sal, si bè no s’ha pogut demostrar que els Àrabs l’explotessin.

Al segle IX, els francs van conquerir la Catalunya Vella. Els comtats es feren forts, especialment a partir del Capitular de Quersy, i els de la Marca Hispànica començaren a independitzar-se del jou franc. A partir de Guifrè el Pilós, comte de Barcelona, es va iniciar una forta voluntat d’expansió que els duguè a reconquerir la Catalunya Nova.

Ermengol IV, comte d’Urgell, conquerí­ Ivars d’Urgell als sarraïns, esdevenint aquest poble l’últim en ser ocupat en l’activitat reconqueridora del comtat d’Urgell, que topà amb el de Barcelona al sud. Ermengol atorgà  Ivars al Capí­tol del bisbe d’Urgell. La primera referència de l’Ivars reconquerit ès de l’any 1090, en què Ivars ès qualificat de «quadra». En una torre o casa forta s’hi devia instal·lar un personatge de cert rang encarregat de la colonització del territori, tot repartint alous entre els habitants i protegint-los, a ells i al territori, de qualsevol atac. així­ doncs, per mor de possibles ràtzies dels sarraï¯ns, es varen edificar torres o castells als emplaçaments reconquerits per tal de resistir millor un atac de semblants característiques.