Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Masquefa

http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2017/03/masquefa-wpcf_680x200.jpg
Foto: Viu La Festa
Comarca: Anoia
Ajuntament: Major, 91-93
Email: masquefa@diba.cat
Província: Barcelona
Telèfon: 93-7725030
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/02/Escut_de_Masquefa-wpcf_120x120.png

Història

Durant els segles IX i X en un temps d’inseguretat i d’incertesa fronterera entre cristians i sarraïns, apareixen per tota Catalunya els castells, monuments arquitectònics que identifiquen l’edat mitjana per excel·lència i que configuraran el paisatge català durant segles. Els castells tenien la funció de protegir els nobles i els seus serfs i es en aquest context històric, quan apareix la primera documentació que fa referència a l’existència del terme de Masquefa i d’un castell, i per tant dels primers assentaments humans en torn al terme de la nostra vila.

Es tracta d’un document datat el 30 de Març de l’any 963(S.X), per el qual Miró, Compte de Barcelona, ven el castell de Masquefa amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere amb els delmes i primícies a Ennec Bonfill senyor de Castellvell,Miralles,Querol i Pinyana, primer senyor de Cervelló, Gelida i Subirats. En el mateix document, exclou de la venda els alous (petites propietats de terra ) dels primers masquefins dels quals tenim documentació: Ramió, Manibert i Viatari.

Malgrat això, l’etimologia de la paraula Masquefa que vol dir terra fèrtil és de procedència aràbiga i fa pensar que originàriament el castell fou construït pels sarraïns quan el Llobregat era un riu fronterer entre aquests i els cristians. Al traslladar-se la frontera al riu Gaia(880), és probable que Masquefa quedés inclosa en terreny del comptat de Barcelona, alhora el castell s’hauria aprofitat o tal vegada reconstruït pels cristians i al costat l’església inicialment pre-romànica de Sant Pere.

Al començar el S.X es va produir la repoblació del Vallés i d’algunes àrees al sud del Llobregat, com les valls de l’Anoia i del Gaià.

Així doncs els nostres primers veïns en Ramió, Manibert, i en Viatari van arribar a Masquefa atrets per la promesa de terres en propietat, l’exclusió de venda dels seus alous per part del Compte de Barcelona així ens ho confirmen.

Per tant Masquefa al SX era un escampall de masies dins el terme del seu castell i amb la seva església parroquial sota l’advocació de Sant Pere.

Del castell, actualment no queda cap resta visible, però tot apunta a que el lloc més adient per situar-lo, seria al voltant de la parròquia de Sant Pere, aquesta teoria, la referma un document conservat en el cartulari de Sant Cugat, referent a una confirmació de bens d’aquest monestir feta pel Papa Silvestre II el desembre de 1002. Figura a l’inventari el castell de Masquefa i l’església de Sant Pere “…ibidem fundata” que vol dir “aquí mateix fundada” això ens donaria a entendre que l’església estava dins els murs del castell.

L’església romànica de Sant Pere i la Santa creu, antiga parròquia de Masquefa, es conserva avui dia i la seva construcció definitiva data entre finals del SXII i el SXIII coincidint la seva finalització amb la transició del romànic al gòtic a Catalunya i amb el regnat de Jaume I “el conqueridor”(1213-1276) ja que l’esmentat rei , l’any 1234 va confirmar com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès el castell de Masquefa i la seva parròquia.

L’orografia del terreny on s’enclava l’església, reforça la teoria de que la construcció inicial fou a càrrec dels sarraïns. Esta orientada damunt d’un cingle de manera que només té fàcil accés per la cara de Ponent, deixant la cara més enrevessada a la banda de Llevant, que es per on podien venir els cristians abans d’ultrapassar la frontera del Llobregat.


Espais d’interès

  • Església de Sant Pere i la Santa Creu
  • Capella del Roser
  • Fàbrica Rogelio Rojo
  •   Església de Sant Pere
  • Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

Gentilici

Masquefí, masquefina

Etimologia

Ve de l’àrab vulgar (al-)mujsíbun ’(la terra) fèrtil’

Habitants

8428 hab.

Densitat

494.1 hab./km2

Superfície

17.1 km2

Altitud

257 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR