Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Olot

Comarca: Garrotxa
Ajuntament: Passeig Bisbe Guillamet, 10
Email: atencioalciutada@olot.cat
Província: Girona
Telèfon: 972-279100
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Escut_dOlot-wpcf_120x120.png

Història

La primera menció del castell de Pena es troba a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí d’Ogassa de l’any 1024. Joan Oriol, per mitjà de l’acta féu donacions a l’església, confirmà les seves possessions i la facultat de percebre delmes. L’any 1073 cedí al monestir de Sant Joan de les Abadesses la parròquia de Sant Martí i el castell, però es reservà el dret a la castlania.  abats de Sant Joan de les Abadesses.

El lloc d’Olot s’esmenta per primera vegada en la història l’any 872 en un precepte que atorgà el rei franc Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d’Aguja que preveia l’aprofitament d’un extens territori, que comprenia bona part de l’actual Alta Garrotxa i també l’àrea d’Olot. En aquest document reial s’esmenta un únic edifici a Olot, una església dedicada a Santa Maria, qualificada d’antiga ja en aquella època, que es trobava en el mateix emplaçament de l’actual temple de Santa Maria del Tura, patrona d’Olot. Aquest precepte venia concedit en el marc de reordenació del territori després de la reconquesta de Girona per part dels francs. El nucli original d’Olot, doncs, va créixer a l’entorn d’un temple dedicat a Santa Maria, anterior al segle IX.

L’any 987, s’esmenta per primera vegada l’església de Sant Esteve d’Olot, però el document en qüestió no tracta sobre la parròquia, sinó sobre una parròquia limítrofa. No és fins molt més tard, al 1116, i amb motiu de la consagració d’un nou temple de Sant Esteve d’Olot, que s’esmenta explícitament la parròquia.

Olot va estar poc temps sota el domini de Sant Aniol d’Aguja i va passar al domini dels Comtes de Besalú que, posteriorment, el varen donar a l’abadia de Santa Maria de Ripoll. Això, ensems amb la donació per part de la vescomtessa de Bas de l’alou de Sant Cristòfol, de les Fonts i la donació per part dels senyors del Coll de la parròquia de Sant Andreu, va constituir un important nucli dominat per a l’abadia ripollesa al centre de la Garrotxa. Aquest nucli va representar una unitat política amb la creació de la Pabordia d’Olot i de la Pinya, i aquest va ser el terme d’Olot fins a la incorporació de Batet de la Serra l’any 1973.

Per tal d’administrar mínimament els seus dominis, l’abat de Ripoll disposava d’una xarxa de batlles i procuradors que vetllaven pels seus interessos en el terme d’Olot. Aquests oficials eren persones que residien a Olot, com per exemple els batlles d’Olot, que eren designats periòdicament i residien al palau que l’abat tenia a Olot (a l’actual emplaçament de Can Deu a la Plaça Palau). També hi havia els batlles de la parròquia de Sant Esteve, que residien al mas La Rovira (actual Mas Morató, Pg. dels Desemparats, 103) i que posseïen la batllia natural (de pares a fills).

A fi de possibilitar una millor administració dels interessos de l’abadia a la Garrotxa (no oblidem que hi tenia un important domini), l’abat de Ripoll, Bernat de Peramola, va signar el 18 d’agost de l’any 1206 una carta de franqueses i llibertats per els pagesos. Amb això es volia que anessin a assentar la seva residència a l’interior d’un perímetre fixat a la riba del riu Fluvià dins la parròquia de Sant Esteve d’Olot. Amb la signatura d’aquesta carta, es possibilita la creació d’un nucli dens de població a la plana olotina i que és l’embrió de l’actual Olot. El perímetre anava des de l’actual Plaça del Palau (plaça major de la vila fins al 1427) fins al pont de Santa Magdalena i l’actual carrer Valls Nous i, pujant per aquest mateix carrer, fins a l’església de Santa Maria i, finalment, fins a la Plaça Palau per l’actual carrer dels Valls Vells. Per a controlar l’àrea afectada per les franqueses, l’abat de Ripoll, Ramon Desbac, va ordenar l’emmurallament de la vila. Val a dir que aquest emmurallament ja havia estat iniciat anys abans, però de forma poc organitzada i gens efectiva.

La creació d’un nucli dens dins d’una zona amb una baixa densitat de població va afectar molt les relacions humanes de la plana olotina que estaven marcades pels dos estatus que existien en el terme, el de vilatà i el de forà. Els vilatans residien a l’interior del clos emmurallat, tenien un elevat grau de llibertat i varen concentrar intramurs totes les activitats artesanals i comercials del terme. Per contra, els forans eren els pagesos que residien en els masos de les parròquies, els quals anaven veient com se’ls imposava cada vegada més les càrregues feudals per part dels oficials de l’abat. Un altre canvi en les relacions humanes fou l’organització de la gent de l’interior de la vila en una institució que tenia com a objectiu defensar els interessos dels vilatans enfront de l’abat, la Universitat d’Olot, primer poder municipal de la vila. Al principi, l’abat intentava afogar aquesta organització però, tot i així, la Universitat va anar aconseguint cada vegada més llibertat i més diners, imprescindibles en l’exercici de tota forma de poder.


Espais d’interès

  • Volcans
  • Cementiri
  • Defenses carlines
  • Església de Sant Esteve
  • Església de Santa Maria del Tura

Gentilici

Olotí, Olotina

Agermanaments

  • Notre-Dame-de-Bondeville (França)
  • Tuïr (Rosselló)

Etimologia

L’etimologia d’Olot no és clara i hi ha diverses hipòtesis. Segons la Crònica Universal de Catalunya, Olot va ser fundat per Ulo, antic rei de la dinastia dels atlants, (després anomenat Sícul), amb el nom d´Ulot

Personatges il·lustres

  • Josep Berga i Boix
  • Miquel Blay i Fàbregas
  • Jaume Bofill i Mates
  • Francesc Xavier de Bolòs i Germà
  • Josep Clarà i Ayats
  • Joaquim Danés i Torras
  • Pau Estorch i Siqués
  • Lliberada Ferrarons i Vives
  • Joan Pere Fontanella
  • Manuel Malagrida i Fontanet
  • Joaquim Masmitjà i de Puig
  • Francesc Montsalvatge i Fosas
  • Camil Mulleras i Garros
  • Josep Calassanç Noguera i Falguera
  • Josep Olivet Legares
  • Esteve Paluzie i Cantalozella
  • Antoni Soler i Ramos
  • Joaquim Vayreda i Vila
  • Marià Vayreda i Vila
  • Ramon Grabolosa i Puigredon
  • Mike Ribas

Habitants

33981 hab.

Densitat

1170.5 hab./km2

Superfície

29 km2

Altitud

443 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR