Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Palau-solità i Plegamans

http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2016/10/Palausolita-i-Plegamans-wpcf_680x200.jpg
Foto: Viu La Festa
Comarca: Vallès Occidental
Ajuntament: Plaça de la Vila, 1
Email: info@palauplegamans.cat
Província: Barcelona
Telèfon: 93-8648056
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/02/Escut_de_Palau-solita_i_Plegamans-wpcf_120x120.png

Història

El nostre municipi es troba enclavat entre dues serres formades per suaus turons, entre les quals discorren a traves d’una plana les rieres de Caldes, la de Sentmenat i el Torrent, unint-se les dues darreres gairebé en el mateix punt a la riera de Caldes la qual porta les seves aigües ja fora del nostre municipi al riu Besos.

El fet de ser una zona humida per aquests tres eixos d’aigua que abans he esmentat, ha fet que la plana fos rica com a terra de cultiu i antigament ho devia ser per la pastura cosa que ha fet que l’home des de el nostres coneixements històrics més antics sempre hagi viscut a les nostres contrades.

En tenim testimoni per les restes arqueològiques trobades del Paleolític i del Neolític; destrals, burins i puntes de fletxa entre d’altres. Sobretot en diferents indrets de les serres, llocs elevats des d’on devien tenir una bona visió de la plana que els devia donar seguretat i a més poder guaitar els animals per baixar a caçar-los.

De totes maneres el testimoni més important que ens va deixar l’home d’aquells temps va ser un menhir “la Pedra Llarga”, una pedra de forma majestuosa, d’una alçada de dos metres i mig visibles, (la seva alçada total és desconeguda). Aquest menhir va donar lloc a una llegenda. La llegenda explica la història de la masovera de Can Cortès i el pont del Diable de Martorell. Hem de pensar que a aquests monuments megalítics dels quals desconeixem la seva finalitat (observació astrològica, lloc de reunió per a fins rituals, senyal o fita), popularment també són conegudes com a pedres del Diable.

De l’època del bronze també tenim diversos exemplars d’olles, igualment de l’època dels ibers i dels grecs hem conservat vestigis de gerretes d’ofrenes, un morter i una pedra de molí, tot plegat demostra com he esmentat abans que l’home sempre va ser present en el nostre poble. D’època romana hem conservat la via romana que passa pel nostre poble i va marcar l’antiga configuració del nostre municipi en petits assentaments que es varen anar desenvolupant al costat d’aquesta via que avui coneixem com a camí reial, aquesta creua el municipi fins arribar a Caldes de Montbui important vila d’aquella civilització per les aigües termals.

Caigut l’Imperi romà, el territori va patir la invasió àrab. El fet que estiguem en una zona fronterera (la serra prelitoral; Sant Llorenç del Munt, Puig de la Creu, el Farell, els Cingles de Bertí i el Montseny), fa que el nostre territori sigui un indret insegur i això fa que a vegades caigui a mans dels carolingis i altres dels musulmans.

Una vegada el territori entra en una certa estabilitat i seguretat es comença a repoblar i a formar parròquies sota la protecció dels grans Monestirs. El nostre municipi queda sota la tutela del Monestir de Sant Cugat però el que ara coneixem com a Palau-solità i Plegamans es va gestar a partir de dues parròquies amb els seus propis territoris molt ben definits fins els nostres dies, Santa Maria de Palau-solità i Sant Genís de Plegamans, el 955 Palau-solità ja surt documentat i el 962 ho fa Plegamans.

Un pergamí del 1068 esmenta altre cop Santa Maria de Palau-solità i també fa referència a La Sagrera. Les sagreres són el petit nucli de cases que envolta les esglésies. La Sagrera de Palau-solità es una de les més ben conservades del nostre país. El document també parla de masos dispersos. L’església de Santa Maria fou consagrada el 1122 per el bisbe Oleguer un any abans el 1121 havia consagrat l’església de Sant Genís també vorejada de masos dispersos. El nom de Plegamans li ve donat pel llinatge d’uns personatges il.lustres, el més important del qual va ser Ramon de Plegamans (1194 – 1240) veguer i batlle de la ciutat de Barcelona i lloctinent del rei, el seu fill Marimon de Plegamans també fou veguer de la ciutat de Barcelona, el Castell o casa forta de Plegamans era el centre de la quadra de Plegamans. Els orígens del Castell els trobem en una torre de defensa que posteriorment es va tancar mitjançant muralles i creant un pati quadrat central. Al llarg dels segles va patir diferents ampliacions i modificacions, i és en el segles XIV i XV que passa a mans dels pagessos i es transforma en una important casa de conreu. L’edifici que coneixem avui va ser restaurat fa pocs anys. Tambè en aquelles èpoques, concretament el 1511, el mestre d’Artés pinta el retaule que podem contemplar a la capçalera de l’altar Major de Santa Maria i que és una joia del gòtic català.


Espais d’interès

Agenda del mes 

  • Església de Sant Genís
  • Capella Romànica de Sant Genís
  • Castell de Plegamans
  • Menhir de la Pedra Llarga
  • Parc de l’Hostal del Fum

Gentilici

Palauenc, Palauenca

Etimologia

Palau-solità ve del llatí palatiumi de l’antropònim també llatí Saletani i voldria dir “palu de Saletani”. “Plegamans”

Habitants

14454 hab.

Densitat

968.1 hab./km2

Superfície

14.9 km2

Altitud

130 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR