Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Peralada

Comarca: Alt Empordà
Ajuntament: Plaça Gran, 7
Email: ajuntament@peralada.org
Província: Girona
Telèfon: 972-538006
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Escut_de_Peralada-wpcf_120x120.png

Història

Té un origen antic, amb un poblat ibèric datat el 500 aC. El pagus de Peralada va néixer en època dels romans. A l’edat mitjana el comtat de Peralada queda sota el domini del comtat d’Empúries. En els carrers hi ha edificis que mostren el passat medieval. A la plaça Major, amb reformes posteriors, encara hi ha la casa natal del cronista Ramon Muntaner (1265-1336).

Peralada va ser una vila amb una història important. Era capital d’un comtat quan Figueres, actual capital de l’Alt Empordà, era tan sols un poble amb poques masies. Peralada tenia exèrcit propi, que defensava el territori davant dels comtats de Besalú i Empúries.

Des de l’Alta edat mitjana, tot i ser una de les poblacions amb més habitants de la comarca, va començar a decaure com a potència. El comtat de Castelló d’Empúries es va enfortir i això va fer que el comtat de Peralada quedés supeditat al de Castelló. Va passar a ser un comtat sense comtes.

Peralada va decaure poc després de l’any 1078, quan va morir Ponç I d’Empúries, que va deixar aquest comtat en herència als seus dos fills Hug i Berenguer. Aquest últim es va convertir en senyor de Peralada i va ser el fundador d’una dinastia de vescomtes que primer es van anomenar vescomtes de Peralada i, més tard, de Quermançó. En acabat van adoptar el nom definitiu: vescomtes de Rocabertí.

Els Rocabertí van ser decisius per la història del país i per la de Peralada. El vescomte Jofre de Rocabertí, el primer personatge que va fer servir aquest cognom, va lluitar contra el comte d’Empúries Hug I per la possessió del castell de Requesens, aliat amb el comte de Rosselló, de qui s’hauria fet vassall.

Els Rocabertí van enfortir el domini l’any 1249, gràcies al matrimoni de Dalmau III de Rocabertí amb la pubilla de Navata, que tenia drets feudals importants sobre Navata. Dalmau va obtenir, doncs, el domini de les regions de Navata i Peralada. Va bastir el palau de la vila, on Jaume I es va hostatjar de camí cap a Lió.

L’any 1285 l’exèrcit invasor de Felip l’Ardit va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella època era el quarter general del rei Pere II. Després d’una batalla a camp obert, quan el rei i el seu fill ja havien sortit de la vila, els almogàvers van calar foc a totes les cases. Però el que explica la primera versió que apareix a la crònica de Ramon Muntaner, no és el mateix que la que relata la de Bernat Desclot, ja que aquest diu que qui va calar foc a Peralada va ser el vescomte Dalmau per evitar que els enemics se n’aprofitessin.

Després de la massacre de Peralada, els Rocabertí van fer restaurar la població, van edificar un nou palau i van fer el segon cercle de muralles. Encara avui podem trobar les restes de les muralles del castell original als carrers de la vila.

Peralada continua sent una de les viles més importants de l’Alt Empordà a la baixa edat mitjana, amb distingits gremis menestrals, una gran activitat del mercat i el call. La vila tenia privilegis i lleis pròpies recopilades en el Llibre de la cadena.

Els vescomtes de Peralada destacaren com a cortesans, diplomàtics i militars en la cort dels comtes de Barcelona. L’any 1472 Peralada fou atacada per les tropes de Joan II. La casa vescomtal sortí molt afectada d’aquella guerra. Així doncs, a partir del segle XV la vila de Peralada va començar a entrar en decadència fins a finals del segle XIX, convertint-se a poc a poc en una població rural d’agricultura prospera, però en inferioritat davant els altres comtats com el de Castelló d’Empúries i el de Figueres, que es convertiria en la capital de la comarca més tard.

Mentre, Peralada va patir una guerra rere una altra en estar situat tant a prop de les fronteres de França, que representaven les portes d’entrada d’aquell país cap a Espanya, la primera va ser la dels Segadors, la segona la Gran Guerra i posteriorment la guerra contra Napoleó. Aquest fet va afectar bastant a la localitat i la va afeblir, ja que després d’una guerra sempre hi ha un període de recuperació, i tot el que havia guanyat en el període anterior ho va perdre.

 


Espais d’interès

  • El castell de Peralada
  • Església parroquial de Sant Martí
  • Claustre de Sant Domènec
  • Església de Santa Eulàlia
  • Convent del Carme

Gentilici

Peraladenc, Peraladenca

Etimologia

Ve del llatí petra  ’pedra’; del llatí lata  ’ampla’

Habitants

1920 hab.

Densitat

44 hab./km2

Superfície

43.6 km2

Altitud

32 msnm.

Serveis

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR