Piera

El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d’Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.

El Castell de Piera (el castrum Apiaria, anomenat primerament de Fontanet) és documentat des de l’any 955, i ocupà el lloc d’un poblat ibèric. Jaume el Conqueridor va fer repetides visites i estades al castell de Piera, i la més llarga fou la d’agost-desembre de 1268. Jaume I, el 1265, va acordar amb la família Sescorts que li farien l’administració del castell i una generació rere l’altra hi romangueren fins al segle XVIII. En arribar l’hora de la desamortització, el 1832, el Castell de Piera es convertí en propietat de Ventura de Viala i Aguilera, baró d’Almenar i notari de Tàrrega. Els Viala ja habitaven el castell des del segle XIV al haberse emparentat amb la familia Sescorts. El 15 d’agost de 1867, quan era Comandant General de Barcelona, intentà altre cop un aixecament contra Isabel II d’Espanya, però establert a Piera, tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l’alçament.

El 15 d’agost de 1867, quan Gabriel Baldrich i Palau era Comandant General de Barcelona intentà un aixecament contra Isabel II d’Espanya establint la seva caserna general a Piera, i tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l’alçament.

L’Any 1916 Ramon de Viala i de Ayguavives, Baró d’Almenar deixà enllestida una restauració magnífica. Encara avui en dia es conserva una placa que conmemora la restauració.