Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Puigcerdà

Comarca: Cerdanya
Ajuntament: Pl. Ajuntament, 1
Email: ajpuigcerda@puigcerda.com
Província: Girona
Telèfon: 972-880650
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Escut_de_Puigcerda-wpcf_120x120.png

Història

S’ha mantingut la teoria que Puigcerdà va ser fundada el 1177, a partir del document on el monarca cedia els terrenys per a la construcció de l’església. En aquest document, però, resta ben clar que es parla ja d’una vila. Per tant, sembla obvi que la data de fundació hauria de situar-se  abans, sobretot si es té en compte que hi ha materials i notícies molt anteriors i que el 1094 es documenta el castell de “Mont Cerdà” en el testament del comte de Cerdanya Guillem Ramon, en el qual el llegà al seu fill Guillem Jordà. Atès que es parla de castell, és de pensar que es tractava d’una fortificació important, dins la qual o a l’entorn de la qual aniria creixent la nova població.

L’indret, situat en un lloc estratègic i suficientment ampli com per bastir-hi una població gran i forta, degué ser el motiu pel qual el monarca Alfons I el Cast decidí habilitar-la com el nou nucli fort de la frontera en detriment d’altres indrets fortificats.

Per aconseguir-ho se li concedí la capitalitat, així com nombrosos privilegis que anaren directament destinats a poblar-la i a enfortir-la fins a convertir-se, a mitjan segle XIV, en la cinquena o sisena població del Principat pel nombre d’habitants. A més, li foren adscrites les seus administratives tant laiques com eclesiàstiques.

El creixement

Gràcies al notable volum de privilegis,la Vila no només aniria estructurant un govern propi, sinó que també s’afavoriren tots els altres elements bàsics per al creixement. Així, hom troba conces-sions reials de caràcter social, econòmic i també, entre d’altres, de caràcter militar i defensiu, a fi de garantir la seguretat dels habitants i d’assegurar les necessitats militars.En aquest marc de protecció, la nova població va assolir un ràpid creixement demogràfic i comercial. Arribà a convertir-se en un nucli bàsic en la xarxa poblacional, comercial i defensiva de l’interior, complementari al de la costa, i assolí un important paper en la concentració dels productes i de la seva redistribució. Així, Puigcerdà, cap a la fi del segle XIII, representa, en part i per al Pirineu occidental català, el mateix que Perpinyà per al litoral. Dins d’aquest context, es va anar estructurant, ràpidament, el conjunt de la societat.

Els jueus i les ordres

En l’aspecte professional, tanmateix, s’organitzà en confraries. A més, permeté l’assentament d’una important comunitat jueva i l’establiment de distints ordes que construïren grans convents (dominics, franciscans i clarisses). Tota aquesta dinàmica va trobar, d’altra banda, el suport de la gran empenta que tingué Catalunya al llarg dels segles XIII i XIV. Empenta i entusiasme ben palesos en la ràpida recuperació del gran incendi de 1280, en el qual es va cremar gran part de la Vila,o en els de 1319,1379 i 1389.

La decadència

Aquest tarannà, com a la resta del Principat, anà a la baixa al segle XV a causa de les guerres i els brots de pesta negra, a més del gran terratrèmol sofert el 1428, que provocà una gran destrucció. Passat l’impàs d’aquest segle, la Vila va tornar a revifar-se i continuà amb la seva tradició comercial i de serveis, la qual ja no abandonaria mai més tot i els greus entrebancs.

 

El bandolerisme, el Tractat dels Pirineus

La seva situació estratègica, que li permet controlar dos importants passos pirinencs com el de la Perxa i el de Pimorent, i la seva preeminència en el marc d’aquesta zona foren els motius pel quals, a partir del segle XVI, es veuria obligada a ser partícip d’un continuat ambient bèl·lic. Els atacs, els setges i les escomeses per part de les tropes franceses i espanyoles, en especial les primeres, haurien de convertir-se en un fet continuat, ja que era bàsic conquerir aquest nucli per tal de controlar la contrada, de tal manera que aquesta situació perduraria fins a l’ocupació napoleònica. Dels fets amb el francès n’hauria de derivar la partició entre Espanya i França arran del Tractat dels Pirineus (1659-1660), amb l’assentament de la frontera al peu de Puigcerdà.

 

A més, i al llarg dels segles XVI i part del XVII, un altre element desestabilitzador va irrompre-hi amb força: el bandolerisme.En són nombroses i continuades les notícies, no només de bandositats per la contrada, sinó també d’atacs als castells. Durant aquesta època, la Vila es veuria immersa en una delicada situació econòmica derivada dels fets comentats. Les enormes despeses per mantenir el sistema defensiu, els continuats allotjaments de tropa, el manteniment d’una xarxa d’espies i la situació de desconfiança generalitzada no foren elements estabilitzadors en cap sentit.Amb tot, fou en aquests segles quan es va portar a terme l’encunyació de moneda pròpia.

 


Espais d’interès

  • Estany de Puigcerdà
  • El Campanar
  • Torre del segle XII.
  • Església de Sant Tomàs de Ventajola
  •  Església romànica
  • Museu Cerdà
  • Convent

Gentilici

Puigcerdanenc, Puigcerdanenca

Etimologia

Ve del  llatí podium ceretanum , “muntanya del ceretans”, en referència als habitants de l’antiga tribu pririnenca preromana de Ceret.

Personatges il·lustres

  • Rafael Carreras Puigdengolas

Habitants

8910 hab.

Densitat

470.9 hab./km2

Superfície

18.9 km2

Altitud

1202 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR