Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Ripoll

Comarca: Ripollès
Ajuntament: Pl. Ajuntament, 3
Email: ripoll@ajripoll.cat
Província: Girona
Telèfon: 972-714142
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Escut_de_Ripoll-wpcf_120x120.png

Història

Els primers testimonis de presència humana a Ripoll daten de l’edat del bronze (1500-600 aC.), quan sabem que un petit nucli humà de població vivia a prop dels rius Ter i Freser i a les muntanyes que donen personalitat a aquest indret. La troballa de destrals de bronze i algun dolmen així ho evidencia.

Al segle IX els habitants de la contrada començaren a aplegar-se a la intersecció dels dos rius. La causa que ho motivà fou l’inici de la repoblació del territori, aleshores sota domini dels francs, i un dels seus artífexs fou el comte Guifré el Pelós (840-897).

Aquest personatge d’origen franc, considerat l’iniciador de la nació catalana, l’any 879 fundà un monestir romànic que passà a ser administrat per una comunitat de monjos de l’ordre de sant Benet, sota l’advocació de Santa Maria. A partir d’aquell moment el monestir va ser objecte de diverses obres destinades a millorar la seva capacitat; per citar les més importants, esmentarem la del 888 i la del 1032, any en què el cap de la comunitat monàstica era l’abat Oliba.

Aquestes obres estaven estretament lligades a un augment del poder polític, econòmic i jurisdiccional del cenobi sobre el territori català.

Els ripollesos, per buscar seguretat, vivien a prop del monestir, que al segle XIV va dur a terme l’aixecament d’una muralla per garantir a la població el fet de poder viure en pau i refusar possibles atacs. La preocupació per oferir una vida digna als súbdits va fer que, ja ben aviat, s’instaurés la celebració d’un mercat i que es construís un canal per agafar aigua del riu Freser. El canal va esdevenir el motor econòmic de la població, que es dedicava a treballar el ferro, el teixit, la fusta…

Aquesta època de bonança es veié estroncada momentàniament l’any 1428, quan un terratrèmol causà greus desperfectes a l’església i a altres dependències del monestir.

La reconstrucció que s’hi va fer al llarg del segle XV suposà l’adopció de l’estil gòtic a l’hora d’aixecar arcs i voltes, però no es modificà l’estructura de l’església olibana. Tot i aquest contratemps, continua el creixement del nucli urbà, que començà a créixer fora muralles, i es crearen dos ravals o barris. Fou precisament el raval que quedà a l’altra banda del riu Ter l’indret escollit per l’abat Climent Mai per fundar, el 1573, un hospital destinat a guarir els ripollesos.

Tot i aquesta deferència, el cert és que durant l’edat moderna sovintejaren els enfrontaments entre el monestir i els vilatans, perquè aquests darrers volien deslliurar-se del vincle que els unia a l’abat, cosa que no arribà a materialitzar-se, però ajudava a desgastar el poder abacial.

Aquesta situació s’agreujà amb la implicació en conflictes bèl·lics (Guerra dels Segadors, presència continuada de l’exèrcit francès a Ripoll i Guerra de Successió).

Durant els segles XVI-XVIII la societat ripollesa va viure un moment econòmic excel·lent gràcies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires -que feien claus-, serrallers, ferrers…

De tots els productes que es fabricaven els més importants van ser les armes de foc, procés en el qual intervenien tres oficis: encepadors, canoners i panyetaires. La fabricació d’armes féu de Ripoll un dels principals centres productors de l’Estat espanyol i un dels millors d’Europa. Però no tota la població es dedicà al ferro; així, hi havia gent dedicada al tèxtil, a la fabricació de xocolata, farina…

Aquest panorama es va mantenir fins a principis del segle XIX.

Durant la Guerra de la Independència (1808-1814) els francesos freqüentaren Ripoll i van malmetre la muralla; a més, els ripollesos, el 1812, aconseguiren independitzar-se del poder de l’abat, al qual estaven subjectes des del s.IX.

El cop definitiu que posà fi a la supremacia del monestir i al període d’esplendor econòmica es produí en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840).

 


Espais d’interès

  •  Monestir de Santa Maria
  •  Scriptorium
  •  Farga Palau
  • Edificis d’interès històric i arquitectònic

Gentilici

Ripollès, Ripollesa

Agermanaments

  • Prada (Conflent)
  • Capranica (Laci)

Etimologia

Ve de riu i del llatí pullus, “pollancre, àlber negre”. A la part inferior de l’escut hi ha un riu, i al mig, un pollastre (més que un poll com en ocasions s’ha afirmat)

Personatges il·lustres

  • Josep Maria Maideu i Auguet

Habitants

10798 hab.

Densitat

146.5 hab./km2

Superfície

73.7 km2

Altitud

691 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR