Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Sant Joan de Vilatorrada

Comarca: Bages
Ajuntament: Major, 91-93
Email: st.joanv@santjoanvilatorrada.cat
Província: Barcelona
Telèfon: 93-8764240
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/02/Escut_de_Sant_Joan_de_Vilatorrada-wpcf_120x120.png

Història

Durant els segles XI al XV , el mas va ser la forma predominant de poblament, tot i que com a focus d’atracció de nous pobladors es construïren les esglésies que més tard esdevingueren esglésies parroquials i nuclis de formació dels pobles; tal és el nostre cas amb les esglésies de Sant Martí de Torroella i de Sant Joan de Vilatorrada, que depenien respectivament del Monestir de Sant Benet de Bages i de la Canònica de Sta. Maria de Manresa. Els indicis de l’existència de topònims significatius els trobem en documents que daten: Església de Sant Martí de Torruella (1022), Sta. Maria de Joncadella (1031), Mas Sant Joan (1032) -l’església ja existia a la primera meitat del segle X- i Mas Vilatorrada (1038).

Hom suposa que cap a finals del segle XIV la població de l’indret, tenint en compte que els límits eren uns altres, era d’unes 125 persones, l’activitat principal de les quals era l’agricultura de secà (la tríada mediterrania: cereal, vinya i olivera) a la que cal afegir els horts destinats a l’autoconsum i una ramaderia com a complement de l’ activitat agraria. A més de l’ agricultura i la ramaderia podem constatar també l’existència d’activitats artesanals lligades a la transformació dels productes agrícoles, concretament els molins fariners que aprofitaven, d’una banda l’excel.lent situació geogràfica al costat dels corrents d’aigua i, d’una altra, la seva situació estratègica entre els centres productors de blat (La Segarra) i els llocs consumidors (la ciutat de Manresa principalment). Igualment hi ha constància d’un tipus d’indústria tèxtil lligada al camp i relacionada amb el cànem i el lli que bé com a treball a domicili o per al propi consum augmentava les poques rendes que s’obtenien de la terra.

Se sap que aquestes característiques es van mantenir poc més o menys invariables els segles propers fins arribar a la meitat del segle XIX, temps en que es produïren profunds canvis com a conseqüència de la Revolució Industrial. L’evolució de la població és molt incerta a causa de la poca fiabilitat dels censos -fogatges-. Se sap que la crisis econòmica de finals s.XV i principis del s.XVI va reduir la població a la meitat. A començaments de s. XVIII hi havia 113 persones censades mentre que a finals de segle n’eren 212. Aquest augment espectacular de població va lligat a un augment de nivell de vida conseqüència dels diferents processos emprats per millorar la productivitat agrària, base del desenvolupament econòmic del segle XVIII i que s’aconseguí amb l’augment de les superfícies de conreu, intensificant l’explotació, amb l’especialització de cultius enfront de l’economia d’autoconsum i en la comercialització dels productes.


Espais d’interès

  • Fàbrica de Cal Gallifa

Gentilici

Santjoanenc, Santjoanenca

Agermanaments

Limós (França)

Etimologia

Ve del llatí Johan , derivat de l’hebreuJohannes , nom propi de persona; del llatí villa’vila’; del llatí vulgar torrata “torrejada, amb torres’

Habitants

10793 hab.

Densitat

657.3 hab./km2

Superfície

16.4 km2

Altitud

277 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR