Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Santa Susanna

Comarca: Maresme
Ajuntament: Pl. Catalunya, s/n
Email: st.susanna@diba.cat
Província: Barcelona
Telèfon: 93-7678441
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/02/Escut_de_Santa_Susanna-wpcf_120x120.png

Història

Els orígens de Santa Susanna es remunten als temps en què les terres de la vall situades entre el turó de Gràcia i el turó de la Guàrdia com també les del pla de Balasch començaven a ser poblades per pagesos.

Això succeeix al segle XII, quan ja es té constància de l’establiment dels Puiglauter (Podius Lotarius) a prop del turó de Can Jordà, i del XIII disposem de moltes més dades: s’hi establiren la casa de Pineda, Can Jordà, Can Mestres, Mas Poch o Can Ratés, Coll de Pafils, Ferrarí, Can Gelat, Mas Goyta o Guaita…

Sembla ser, doncs, que primer es va ocupar el capdamunt de la riera, més protegit i menys exposat als perills del mar, i progressivament es van anar ocupant les parts més obertes fins al pla de la platja. De fet, resulta la seqüència normal d’ocupació en una Catalunya medieval on el perill dels pirates és una constant. L’abundància de torres de defensa conservades a Santa Susanna ho fan evident: Bonet, Mas de Dalt o Mas Rossell, Mas Galter, Can Jordà, Mas Poch o Can Ratés, Can Gelat són una mostra esplèndida de patrimoni que cal admirar i conservar.

El primer nom

El primer esment de l’actual terme de Santa Susanna és anterior a aquestes dates i es va fer amb el nom de la vall o riera d’Alfata el 20 de desembre de l’any 1021, tal com apareix en un document sobre una donació al monestir de Sant Pol i que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Alfata és un nom àrab que remet sense cap mena de dubte al sentit de “victòria” i com a forma verbal significa “conquerir”. Podria recordar una cabdal campanya de l’emir de Tortosa al 911 en què va arribar a destruir la vella Empúries, va envair l’interior de Catalunya pujant per la Tordera fins a Maçanet (un nom d’origen àrab també) i va emprendre una batalla important prop de St. Pol (Santa Susanna?) on es va destruir el monestir.

En aquest segle XI l’amplada de la vall i la seva situació oberta convertia Santa Susanna en un lloc fronterer idoni per l’establiment de la pagesia. La riera dividia el terme que avui diem de Santa Susanna en dos:

Els masos de la banda dreta eren del terme del castell de Montpalau, sota la senyoria del vescomte de Cabrera, que en tenia la més alta jurisdicció, o sigui, el poder amb majúscules, i tenien notaria obligatòria a Pineda, els notaris Coll (actualment, can Jalpí).

Els pagesos de la banda esquerra eren normalment del terme del castell de Palafolls, sota domini dels seus senyors, que tenien la baixa jurisdicció, i amb notaria a la Vilanova de Palafolls, o sigui, a Malgrat, els poderosos Desclapers.

L’embolic encara era més gros: els veïns de la part alta de la riera eren de la parròquia de St. Pere de Riu i, en canvi, els de la part baixa eren de la parròquia de Santa Maria de Pineda. La pertinença a una parròquia suposava la seva adscripció religiosa, però també pagar els delmes (10 – 9 % de la collita bruta) i primícies i oblacions (quantitats variables de la collita).


Espais d’interès

  • Església Parroquial
  • Capella de Santa Susanna
  • Molí d’en Jordà
  • Masia de Can Bonet d’Avall
  • Can Ratés

Gentilici

Susannenc, Susannenca

Etimologia

Ve del llatí Sanctum, que ha donat lloc a “Santa” i de l’antropònim femení hebreu Susanna

Habitants

3325 hab.

Densitat

263.3 hab./km2

Superfície

12.6 km2

Altitud

10 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR