Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Torrefarrera

Comarca: Segrià
Ajuntament: Major, 35
Email: ajuntament@torrefarrera.cat
Província: Lleida
Telèfon: 973-750001
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Escut_de_Torrefarrera-wpcf_120x120.png

Història

Hi ha dues versions sobre l’origen de Torrefarrera. Una indica que és en una de tantes torres de conreus abandonades pels sarraïns, ocupada potser pel repoblador Ferrer i el seu fill Pere Ferrer. L’altra que l’origen es deu a les donacions que el bisbe Guillem Pere de Ravidats i la canònica de Lleida van fer (1168-85) a diversos repobladors, i el 1180 ja s’esmenta amb el nom de Torrefarrera. Torrefarrera, juntament amb els seus termes, torres i almúnies, pretengué des dels dies de la conquesta (1147-50) als cavallers del Temple i formà part de la cambra de Gardeny fins a l’extinció de l’orde (1312), que passà —amb els altres béns de l’orde al país— als hospitalers, els quals la conservaren fins a l’extinció de les senyories (1835). El territori es repoblà ràpidament segons es dedueix del Llibre verd de la catedral i del Cartoral de Gardeny.

Fos com fos, el 1186, segons un document del Llibre verd, el lloc ja era repoblat amb 13 famílies que aquest any feren una concessió de censal a l’església de Torrefarrera, dedicada ja llavors a la Santa Creu i que corresponia a una antiga mesquita que el 1168 el bisbe restaurador inclogué en la prepositoria de Sant Joan de Segrià. Formà part fins el 1186 del terme de Lleida.

Apareixen dins el terme de Torrefarrera altres torres o caseries de repobladors que perduraren fins a època moderna, com les torres de Pujalt, Vallseguer, la Grallera, etc. Al camí que encara avui comunica Torrefarrera amb Benavent de Segrià, sobre un roquisser, hi havia la Torre Grallera, d’origen àrab, que el 1177 Ramon de Torroja i la seva muller Gaia empenyoraren als templers per 150 morabatins; el 1192 s’esmenten cases ” in castellum et villam que vocatur Gralleram in Segriano”. Passà a altres mans i el 1225 Arnau de Cladells la donà a l’església de Lleida. Resten avui a la partida de la Grallera notables vestigis de l’antic poblat: murs de l’antic castell, sitges, ceràmica i altres elements. El 1283 fou venut amb Benavent pels marmessors de Bernat de Tarassona a Bernat Boixó i el 1358 consta dins les propietats del prior hospitaler de Sant Joan de Jerusalem. La Grallera ja era lloc despoblat a la fi del segle XVIII. Torrefarrera tenia 11 focs el 1365 i els seus habitants havien de dur anualment a Gardeny una càrrega de gra per casa. Afectaren la població les qüestions i els litigis pels recs derivats del canal de Pinyana, i en el sorollós plet del 1549 entre la priora d’Alguaire i la paeria de Lleida Torrefarrera es posà al costat de la ciutat (ja que en tancar les pales els pagesos d’Alguaire afectaven les terres de Torrefarrera), malgrat que en tractar-se del pagament del cànon del sequiatge la població es posava normalment al costat dels altres pobles del N del Segrià (com el 1536). En general, els pobles que procedien de la senyoria dels templers, com Corbins i Torrefarrera, no es trobaven en gaires bones relacions amb els que sempre havien estat dels hospitalers, com Alguaire, Vilanova o la Portella.

El 1517 s’edificà l’ermita de Santa Maria de la Pardina, i alhora es construí la magnífica creu de terme gòtica que fins el 1936 embellí el principal carrer del poble. En els protocols de Monhereu (1701-03), que tracten del capbrevament de Rosselló de Segrià i de Torrefarrera, consten com a vigents algunes imposicions feudals del segle XIV i àdhuc alguns dels mals usos abolits en la sentència de Guadalupe del 1486, dels quals s’havien deslliurat els homes d’Alguaire

Durant tot el segle XVI, va ser quan la immigració gascona assolí la seva cota més alta, cosa que és evident en l’aparició durant aquest període de cognoms d’aquella procedència. La munió d’adversitats que caracteritzà el segle XVII (fam, epidèmies, la Guerra dels Segadors, males collites…) van estar a punt de fer desaparèixer Torrefarrera per sempre. Les conseqüències de la Guerra dels Segadors foren calamitoses per Torrefarrera. No hi restà cap edifici en peus, el terme (fins aleshores fèrtil) restà erm com a conseqüència de les devastacions i pillatges. Desprès d’un període de devastacions com va ser el XVII, el XVII es caracteritzà per ser un parèntesi de pau i sense epidèmies abans de la guerra del Francès.

 


Espais d’interès

  • Agenda del mes

  • Església Parroquial de la Santa Creu
  • La Nova Creu
  • Mural de la Plaça Miremont
  • Fita dels Quatre Termes
  • Plataner centenari

Gentilici

Torrefarrerí, Torrefarrerina

Agermanaments

  • Miremont (França)

Etimologia

No és clar l’origen del topònim de Torrefarrera, però sembla que pot provenir de la torre fortalesa que estava situada en l’indret on avui en dia hi ha el municipi de Torrefarrera

Personatges il·lustres

  • Pau Boix i Rull

Habitants

4400 hab.

Densitat

187.3 hab./km2

Superfície

23.5 km2

Altitud

214 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR