Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Torregrossa

Comarca: Pla d'Urgell
Ajuntament: Pl. Canalejas, 1
Email: ajuntament@torregrossa.cat
Província: Lleida
Telèfon: 973-170001
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Escut_de_Torregrossa-wpcf_120x120.png

Història

L’origen de la població sembla ser de l’època romana, ja que del temps del Baix Imperi són les restes del Pou Bo, de 19 metres de fondària, a la sortida del poble, darrerament netejat, cobert de llambordes de pedra de la Floresta i amb uns arcs de punt rodó al fons, de pedra molt ben escairada, que cal situar als segles IV-VI dc. En època Islàmica fou una població i fortalesa als límits del regne sarraí de Lleida (és esmentada en el Termini Antiquí del 1172), bastió entre els regnes de Lleida i Siurana.

Després de la conquesta la població fou otorgada a Monof, batlle d’Alfons I (1172), junt amb altres llocs del seu terme, com la torre d’Avimpèlec (d’un terratinent sarraí del Segrià i abans d’Avin al- Açdeb) i que correspon al actual despoblat de Vimpeli, una altra torre pròxima del Terme de Torregrossa, fou donada a Ramon Roig ( havia pertanyut a un altre moro lleidatà, al-Boatal). Però el repoblament d’aquest territori fou encomanat també a la casa de Cervera, i així tenim documentades disputes en 1169-78 entre els templers i Guillem de Cervera a causa del fitament entre Vensilló i Torregrossa, que foren incorporades a la pabordia de Bell-lloc.

El batlle Monof regia Torregrossa i Vimpèlec o Vimpeli a títol de funcionari reial, però el domini feudal passà a Guillem IV  de Cervera, castlà de Lleida en nom d’Ermengol VIII d’Urgell, i romangué ens mans dels Cervera, (de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut) fins que el 1279 Ramon II de Cervera vengué Torregrossa i Puig-gros a Pere II a través d’una permuta. Després vers 1341-42, el ciutadà de Lleida Domènec de Montsuar, d’una important família, adquirí les senyories de Margalef i de Torregrossa i el mateix 1342 obtingué elmer i mixt imperi sobre Margalef, mentre que la plena jurisdicció sobre Torregrossa, l’obtingué un nebot homònim el 1382 (Domènec II de Montsuar, senyor de tots dos pobles des del 1349, que també fou senyor del Castell d’Aranyó).

El poble de Margalef, agregat que centra de ponent del terme, té unes poques cases esparses prop de la carretera de Tarragona a Lleida, a l’encreuament amb la local procedent de Torregrossa. Hi ha restes de la primitiva església (només façana, d’arcs apuntats i campanar d’espadanya) i al seu voltant hi ha una ceràmica medieval i també prehistòrica, estudiada per E. Junyent i el Grup la Femosa d’Artesa de Lleida. La nova Església de Sant  Bartomeu de Margalef, propera, és un petit edifci d’una nau, molt simple, amb porta adovellada i campanaret d’espadanya. Esmentat com hem dit a la fi del segle XII, formà part de la senyoria de Torregrossa des del segle XIII. Despoblat el primer terç del segle XV, segons els censos manifestats del 1429, els retaules i ornaments del temple parroquial foren traslladats a l’Església de Castelldans. Afavorí el repoblament del sector, l’arribada dels regadius del Canal d’Urgell.

El despoblat de Vimpeli o Vimpèlec, ja esmentat no és prou localitzat, però si el de Vilaplana, que dóna nom a una partida del NE del terme.

En el fogatgament del 1365 Torregrossa tenia 58 focs ( xifra importaant), mentre que Margalef (aleshores de Pere Ramon Sacosta) en tenia 34, Vimpeli 33 i Vilaplana (un altre despoblat del terme) 17. Fou un destacat membre del Llinatge Montsuar el senyor de Torregrossa Antoni de Montsuar, paer en cap de Lleida i gran partidari del nou rei Ferran I el d’Antequera. Heretà Torregrossa el seu fill Lluís de Montsuar, que es veié desposseit de la senyoria en la guerra contra Joan II a favor de Joan Ramon Folc (III) de Cardona, comte de Cardona i de Prades, capità general dels exèrcits reialistes (el germà de Lluís era Manuel de Montsuar, canonge de Lleida i president de la Generalitat de Catalunya els primers anys de la guerra).

 


Espais d’interès

  • Església parroquial de Santa Maria de l’Assumpció
  • Capella votiva de Sant Roc
  • Ruïnes del poblat ibèric de Margalef
  • Col•lecció particular de Llorenç Peiró
  • Pou Bo

Gentilici

Torregrossí, Torregrossina

Etimologia

Ve  d’una traducció de l’àrab Munia al-kibir, “la gran torre”. Així va sorgir el sintagma torre  grossa en referir-se a una talaia de grans dimensions

Personatges il·lustres

  •  Doctor Xavier Iglesias Guiu

Habitants

2234 hab.

Densitat

55.1 hab./km2

Superfície

40.5 km2

Altitud

232 msnm.

Serveis

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR