Torrelavit

Història
La demarcació territorial de Lavit apareix a l’inici del segle X i és una segregació del castell termenat de Subirats. Però no és fins a la segona meitat d’aquest segle que es troba documentat.
A partir d’aleshores es troben diversos documents en què es demostra que era un territori plenament delimitat i un lloc amb vitalitat, ja que hi ha present, en quasi tots els documents, el conreu de la vinya i els cereals, així com l’horta i els molins fariners.
Terrassola, amb tota seguretat, existia al segle X com a demarcació del castell termenat de Mediona, encara que possiblement amb menys població que el castell de Lavit.
El primer document trobat fins ara en què esmenta l’indret és del 990 i es tracta d’una venda d’unes terres conreades i ermes amb casa. Però no és fins a partir del segle XI que l’indret de Terrassola s’esmenta amb més assiduïtat. A partir del segon terç del segle XII queda demostrat per diversos documents que Terrassola està plenament conreat i habitat.
De l’època compresa entre els segles XII i mitjan del segle XIV ens han restat testimonis prou significatius per saber com va anar el seu desenvolupament, tant pel que fa a Lavit com a Terrassola, amb un nombre no gaire important però, això sí, prou significatiu d’estructures arquitectòniques (sobretot religioses: Sant Marçal, Sant Martí de Sadevesa i alguna de civil com la impressionant casa forta dels castlans de Lavit o casa del Raïm) de notable interès, fet que ens dóna a entendre una població consolidada en les dues demarcacions, dedicada al conreu de la terra, la ramaderia, l’horta i l’obtenció de farina. Per tant, és una època de gran prosperitat en tots els àmbits de la societat (econòmicament, demogràficament, artísticament, políticament, socialment …).
Però hi ha una davallada general sobretot pel que fa a la disminució d’habitants, que va ser molt evident a causa dels fogatges del segle XIV, després d’haver passat la terrible pesta negra i la tragèdia de la Guerra Civil de la segona meitat del segle XV.Fàbriques a Torrelavit 1914
En aquesta època acaba la sobirania nacional i s’entra dins una altra forma de veure el món: la dinastia dels Habsburg. Aquesta important dinastia va regir els destins de la Corona d’Aragó, que va gaudir d’una àmplia autonomia durant tots els segles XVI i XVII.
A Lavit i Terrassola el camp es van anar refent de mica en mica i el cereal era el producte que més s’hi conreava.
Durant tot el segle XVII s’hi observa una millora econòmica, com queda ben palesa en una sèrie d’edificacions, sobretot a Terrassola.
S’entra, per tant, al segle XVIII amb un bon ressorgiment econòmic i augment demogràfic. A més, es van instal·lar a les voreres del riu un bon nombre d’indústries papereres que van crear riquesa i benestar social.
El final del segle XVIII i l’inici del XIX van ser d’una crisi creixent, en part ocasionada per les guerres de l’imperi Espanyol, sobretot l’anomenada “Guerra Gran”, amb la França de la revolució. Això va portar a una mobilització general al Principat, que malgrat que va afectar poc tant Lavit com Terrassola, va tornar a portar carència d’aliments i augment d’impostos.
El 1888 la plaga de la fil·loxera es va detectar als termes de Lavit i de Terrassola; la destrucció de la vinya va portar moltes dificultats, però no va alterar tant l’economia com en altres poblacions, ja que existia una potent indústria paperera, així com una fàbrica de teixits, que donava feina a molta gent. A més, l’horta es va potenciar molt.
El segle XIX, malgrat les guerres civils, revolucions, vagues, ocupacions estrangeres, guerres colonials, males collites, sequeres, còlera, etc., va ser d’un progrés notable i d’un fort creixement demogràfic.
Espais d’interès
- Església de Sant Marçal de Terrassola
- Església de Santa Maria de Lavit
- Església de Sant Martí Sadevesa
- Església de Sant Josep Obrer
- Creu de Lavit
- Pont de les Escoles
- Museu Paperer Molí Cover
Gentilici
Lavitenc, Lavitenca
Etimologia
Ve d’arrel berber o àrab, per creure, alguns historiadors, que la vall del Riudebitlles va estar integrada en l’Al-Andalús diversos segles
Habitants
1400 hab.
Densitat
59.2 hab./km2
Superfície
23.6 km2
Altitud
202 msnm.