Vielha e Mijaran

Per la seva situació i comunicacions naturals, la Vall d’Aran és un territori de característiques gascones, amb un poblament mig celta mig vasc, com ha demostrat la seva toponímia i les troballes arqueològiques fetes a la vall i a les seves rodalies.

Per trobar referències històriques de la Vall hem de remuntar-nos al segle III, on Polibi, historiador romà, dóna referències d’una tribu pirenaica anomenada “Arenosis”. A l’any 76 abans de J.C., el gran Pompeyo annexiona per Roma l’Alta Vall del Garona amb capital a St. Bertran de Comminges.

Durant el segle X la Vall pertany al Comtat de Comminges fins arribar a l’any 1175 quan Alfons II d’Aragó assegura la protecció o annexió de la Val d’Aran amb el tractat de la Emparança. A l’any 1192 hi ha referències de la construcció de l’hospital de Vielha per donar sopluig als viatgers.

Amb l’arribada de Jaume I el Conquistador es produeix una forta influència de la corona d’Aragó a la Vall i assegura als aranesos protecció i dret real amb el tractat de Corbeil (1258) amb la monarquia francesa, fins i tot el Rei Jaume arriba a passar uns quants dies a la Vall (1265) durant els quals concedeix als aranesos el privilegi del lliure trànsit.

Comencen les invasions; l’any 1283 les tropes franceses conquereixen la Vall fins l’any 1312; després d’una llarga pugna diplomàtica es produeix un referéndum històric popular per la història de la Vall d’Aran: els aranesos, per esclafant majoria, desitgen la seva reincorporació a la corona d’Aragó. En agraïment el Rei Jaume II amb data 26-9-1313 els concedeix el privilegi de la “QUERIMONIA”, carta jurídica fonamental a la vida aranesa durant 500 anys.

Arribem al regnat de Felip V que no inclou la Vall al Decret de Nova Planta per el qual es suprimeixen tots els furs catalans (1716) i fins i tot dispensa a la Vall de l’ús del Paper Segellat. Part de la invasió napoleònica es produeix pel port de Vielha (1810) i Napoleó incorpora la Vall dins del Departament Francès de la “Haute Garonne” i es retornat a la corona espanyola durant el regnat a França de Lluís XVIII (1815).

La construcció del túnel de Vielha, d’excepcional envergadura en aquella època, forma part, sense cap dubte, de la història de la Vall, territori que durant llargs períodes hivernals quedava incomunicat de la resta d’Espanya. A l’any 1832 enginyers francesos projecten el primer túnel que no va ser inaugurat fins l’any 1948 rebent la circulació normal l’any 1965 i actualment amb trànsit de modernització.

A l’actualitat, amb l’arribada de l’autonomia de Catalunya, la Generalitat torna els privilegis i furs aconseguits pels aranesos. Així, amb l’elecció d’un “síndic”, representant de la Vall al parlament català i l’oficialització de la llengua aranesa, es marca de forma ben clara la significació de la importància de la Vall d’Aran.

LLENGUA

A la Vall d’Aran es parla l’aranés, una variant del gascó que a la vegada és una variant de l’occità. La llengua occitana està constituïda principalment per cinc grups: “lengadocian”, “lemosin”, “provençau”, “auvernhés” i “gascon”.

La llengua d’Òc és una de las més destacades llengües romàniques o neollatines i és la llengua o conjunt de dialectes de la zona meridional de França, la qual es caracteritza per l’ús de l’adverbi afirmatiu OC, a diferència de l’antic francès del nord que utilitzava OIL i altres llengües romàniques que utiltzen SÍ.

L’extensió lingüística de l’occità es situa al terç sud de França, a algunes valls italianes i, a Catalunya, a la Val d’Aran. A l’edat Mitja els dialectes occitans van tenir certa unitat i van ser la llengua dels trobadors al mateix temps que la llengua de l’administració. Al segle XV la seva fragmentació va donar lloc a la formació de tres conjunts dialectals: l’occità del nord, l’occità meridional i el gascó, del qual la llengua de la Vall d’Aran és una variant anomenada aranès.