Vilafranca del Penedès


Història
Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan del segle XII com a conseqüència de la decadència d’Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila.
Es considera que va néixer entre els anys 1108 i 1151, any en què es troba la primera referència de la Vila. Vilafranca es va fundar al voltant de l’antiga Torre Dela, la qual es trobava a prop de la Via Augusta. Des del naixement de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l’impuls que li va donar el Comte de Barcelona va propiciar el creixement el primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La distribució de la Vila era la típica d’una ciutat medieval amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa.
Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d’influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d’importants vies de comunicació. A més, com a vila reial rep protecció i la vegada molts privilegis, per la qual cosa es converteix en una de les poblacions de domini reial més notables de la Catalunya de l’època, i en la qual se celebra – el 1218 – una assemblea convocada per Jaume I, que reuneix la noblesa, els prelats i els representants de les ciutats i les viles. La importància territorial de Vilafranca es veu corroborada amb la formació de la vegueria de Vilafranca del Penedès i en l’establiment de diferents cases monàstiques, que converteixen la vila en un centre de gran activitat.
Època medieval
La societat medievalVilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del segle XII. La situació de Vilafranca com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes va ser decisiva per al seu desenvolupament. Com a conseqüència d’aquesta rellevància, el rei va fer donació dels drets de notaria a l’Església l’any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria van fer que l’església de Vilafranca exercís un notable poder econòmic i jurídic.La ciutat medievalEl centre de la població girava a l’entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic. Es van construir altres edificis notables, com ara el convent d’un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l’església d’un convent d’un orde militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l’escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV.
Espais d’interès
- Capella de Sant Joan
- Convent de Sant Francesc
- Casa de la Vila
- Monument als Castellers
- Palau Baltà
- Palau Reial
- Ruta Modernista
- Santa Maria
Gentilici
Vilafranquí, Vilafranquina
Agermanaments
- Bühl, Alemanya
- Itàlia Melzo, Itàlia
- Eslovènia Novo Mesto, Eslovènia
- Nicaragua Puerto Cabezas, Nicaragua
Etimologia
Ve del llatí villa ’vila’ i del germànic, a través del llatí, frank ’lliure, exempt de taxes, franc’. Penedès prové del català, derivat del llatí pinnetum i vol dir ’lloc de penedos o castells roquers’
Personatges il·lustres
- Pere Grases i González,
- Gloria Lasso
- Marçal Sintes
- Josep Soler i Sardà
- Núria Cabanillas
- Lluís Cercós Casalé
- Eulàlia Valldosera i Guilera
Habitants
38929 hab.
Densitat
1981.1 hab./km2
Superfície
19.6 km2
Altitud
223 msnm.