Twitter FacebookInstagramEmail

EnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

Xerta

http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Xerta.jpg
Foto: Viu La Festa
Comarca: Baix Ebre
Ajuntament: Plaça Major, 13
Email: aj.xerta@altanet.org
Província: Tarragona
Telèfon: 977-473005
Web
http://www.viulafesta.cat/wp-content/uploads/2014/01/Escut_de_Xerta-wpcf_120x120.png

Història

Durant l’edat mitjana, Xerta fou reconquerida, juntament amb Tortosa, per Ramon Berenguer IV. Concretament, la trobem documentada a la carta de franqueses que el comte va atorgar als jueus l’any 1149.

Fins a l’any 1625, el poble encara depenia de Tortosa a efectes d’impostos. Després d’una sèrie de plets a la cort Reial amb aquesta ciutat, Xerta va aconseguir esdevenir per reial decret una vila independent el 1628. En aquest conflicte va destacar el paper del bisbe de Barcelona Joan Sentís i Sunyer, fill natal de Xerta que arribà a ser virrei de Catalunya entre 1622 i 1626, en defensa de les aspiracions del seu poble.

El Bisbe Joan Sentís, personatge clau en la segregació de Xerta.

La vila va patir amb molta intensitat les conseqüències de la guerra dels Segadors (1640- 1652), essent saquejada en diverses ocasions. Aquests fets es varen repetir dos segles més tard, a la guerra del Francès (1808- 1814). Durant aquest últim enfrontament, les tropes franceses destruiren la històrica ermita de Sant Martí, que estava ubicada al pla de Sant Martí. La situació estratègica a la vora de l’Ebre, explica la principal causa dels continus saquejos que ha patit la població durant els diversos conflictes històrics.

En la Primera Guerra Carlina, al juny del 1837, s’havien fet forts a la població els carlins Ramon Cabrera i Forcadell. Foragitades pel liberal Borso, les forces de Cabrera reocuparen la vila. El 1840 aquest militar carlí hi celebrà una junta amb els seus oficials, per mirar de prolongar la resistència.

A mitjan segle XIX, però, la vila posseïa diferents recursos. Hi havia, segons Madoz, dos hostals i un forn de pa; diversos molins fariners (segons el cens del 1860 eren el Molí de l’Assut, el de Baix, el de Dalt, el de Joana i el del Mig), i dues adoberies. També havia, així mateix, una bassa per a la fabricació de cànem i un forn de guix. Les plantacions d’oliveres, garrofers, tarongers i altres fruiters eren importants, però el camp produïa també blat, ordi, blat de moro, cànem, vi, oli, llegums i fruites de tota mena; es criava bestiar de llana i caprí; hi havia poca caça i força pesca de sabogues, llamprees i altres peixos de riu. Com a indústria, funcionaven els dits molins i factories, i hi havia navegació i traginers per l’Ebre. Les manufactures de la vila i fruits sobrants s’exportaven.

A finals del segle XIX i principis del XX, van existir dos societats que s’encarregaven d’organitzar diferents actuacions per als seus associats i poble en general, és el cas del “Círculo Xertense”, anomenat popularment “casino dels rics”, vinculat als propietaris que formaven part de les classes benestants i, en contraposició, el “Centre Obrer Xertenc”, fundat el 1915 que tenia com a principal objectiu formar i ajudar a la classe treballadora de la vila. Les dues societats van desaparèixer en finalitzar la guerra civil. El desenllaç del Centre Obrer fou força dramàtic, ja que el local va ser cremat durant el conflicte i, posteriorment, confiscat pel comitè de la Falange Española de las JONS.


Espais d’interès

  • L’Assut
  • L’església de l’Assumpció i Sant Martí
  • Cases senyorials
  • Els molins
  • Museus

Gentilici

Xertolí, Xertolina

Agermanaments

Xerta amb Coronel Charlone (Argentina)

 

Habitants

1260 hab.

Densitat

38.9 hab./km2

Superfície

32.4 km2

Altitud

12 msnm.

Com anar-hi

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR